Ens diu Josep Alois Schumpetter (1.883-1.950) que "no hi havia cap racó del món on no s'afirmés que alguns interessos estaven en perill o patien un atac. Si no es tractava dels interessos de Roma, eren els del aliats de Roma; i si Roma no tenia aliats, doncs se'ls inventava. Quan era totalment impossible inventar aquesta mena d'interessos -doncs bé, aleshores es tractava d'un insulta a l'honor nacional. La lluita sempre estava revestida d'una aura de legalitat. Roma patia constantment els atacs de veïns malèvols, smepre lluitava per poder respirar. El món sencer estava impregnat d'una munió d'enemics, i era evident que el deure de Roma era de progegir-se contra els seus designis indubtablement agressius"[1], on podem canviar Roma per qualsevulla altre topònim, com ens diu Noam Chomsky " [3] .
La dramaturgia de l’enemic resulta evident per autors més contemporanis com ara Ulrich Beck[2], que ens parla del “narcisisme meliquista” quan ens defineix el cosmopolitisme com emigrat a la realitat i com a motiu bàsic de la nostra pròpia consciència de civilització, europea en aquest cas. D’aquesta manera estem cridats a abandonar posicions maximalistes, extemporànies diria jo per avaluar polítiques efectistes, sense invents que ens diguin a determinismes que siguin extranys als nostres conciutadans, evidentment faig una somera valoració del que ha passat a Itàlia, on el desarrelament, la pèrdua dels elements simbòlics, la nula política basada en la gestió dels sentiments i les emocions i tot val a dir-ho una certa anarquia social, ens prometen un hastiament que nosaltres, potser encara som a temps de no asseverar, com diu Beck, “la gent s’aferra a un hipotètic essèncialisme estratègic de la pròpia etnicitat –alguna gent diria jo- per a fixar fronteres que es borren i barregen constanment, entre dins i fora, entre nosaltres i ells”, per acabar dient que “sense una mirada cosmopolita no es poden tampoc de cap manera ni els nous paisatges de la identitat”.
Certament se’ns reclama a tots plegats una certa cordura, una certa rigorositat i pocs o cap invent, en les sensibilitats socials que ens és donat de gestionar, potser perquè ens cal un cert, potser un tot, respecte al valor ciutadà que queda anulat per una prosopoeia mediàtica que amaga utopies de tots colors i després què.....
[1] Schumpeter, Joseph A. Imperialism and Social Classes. Paul Sweezy (A.M. Kelly) 1.951. pag. 68
[2] Beck, Ulrich. La mirada cosmpolita. Paidòs. Barcelona. 2005. pag. 11
La dramaturgia de l’enemic resulta evident per autors més contemporanis com ara Ulrich Beck[2], que ens parla del “narcisisme meliquista” quan ens defineix el cosmopolitisme com emigrat a la realitat i com a motiu bàsic de la nostra pròpia consciència de civilització, europea en aquest cas. D’aquesta manera estem cridats a abandonar posicions maximalistes, extemporànies diria jo per avaluar polítiques efectistes, sense invents que ens diguin a determinismes que siguin extranys als nostres conciutadans, evidentment faig una somera valoració del que ha passat a Itàlia, on el desarrelament, la pèrdua dels elements simbòlics, la nula política basada en la gestió dels sentiments i les emocions i tot val a dir-ho una certa anarquia social, ens prometen un hastiament que nosaltres, potser encara som a temps de no asseverar, com diu Beck, “la gent s’aferra a un hipotètic essèncialisme estratègic de la pròpia etnicitat –alguna gent diria jo- per a fixar fronteres que es borren i barregen constanment, entre dins i fora, entre nosaltres i ells”, per acabar dient que “sense una mirada cosmopolita no es poden tampoc de cap manera ni els nous paisatges de la identitat”.
Certament se’ns reclama a tots plegats una certa cordura, una certa rigorositat i pocs o cap invent, en les sensibilitats socials que ens és donat de gestionar, potser perquè ens cal un cert, potser un tot, respecte al valor ciutadà que queda anulat per una prosopoeia mediàtica que amaga utopies de tots colors i després què.....
[1] Schumpeter, Joseph A. Imperialism and Social Classes. Paul Sweezy (A.M. Kelly) 1.951. pag. 68
[2] Beck, Ulrich. La mirada cosmpolita. Paidòs. Barcelona. 2005. pag. 11
[3] Chomsky, Noah. Ambiciones imperiales. Edicions 62. Barcelona. 2006. pag. 57
