“Un examen a ull d’ocell de les formes culturals humanes, posa en clar lo erroni de diverses concepcions corrents. En primer lloc, les institucions que les cultures humanes construeixen sobre les suggestions presentades per l’ambient o per les necessitats físiques de l’home, no responen al impuls original tant estretament com amb la facilitat amb la que ho imaginem. Aquestes suggestions son en realitat senzills esborranys generals, una llista de fets simples. Són potencialitats mínimes, i la elaboració que en el seu entorn es produeix és dictada per moltes consideracions estranyes. La guerra no és l’expressió de l’instin de pugnacitat,. La pugnacitat és una suggestió tant petita en l’equip humà, que es podria prescindir de donar-li qualsevol expressió en les relacions tribals. Quan es converteix en institució, la forma que adopta segueix conductes de pensament distints d’aquells que estan implícits en l’impuls original. La pugnacitat no és més que el toc al globus de les costums, un toc que també pot ser refusat” [1]
[1] Benedict, Ruht. El hombre y la cultura. Edhasa. Barcelona. 1.989. (primera edició1.934). pag. 47
