De germà a germà, vostre, en la vida i en la mort...
dimecres, 12 de febrer del 2014
Se'ns farà difícil...
dissabte, 1 de febrer del 2014
Oui, c'est elle, c'est la déesse...
El més bell cant que mai s'hagi pogut escriure, una oració a la "Fraternitat Universal" la que se'ns obsequia en la música de Georges Bizet i lletra del dramaturg Eugène Cormon i del poeta Michel Carré al 1863.
au fond du temple saint
paré de fleurs et d'or
une femme apparaît!
je crois la voir encore!
une femme apparaît!
je crois la voir encore!
la foule prosternée
la regarde, entonée
et murmure tous bas:
voyez, c'est la déesse!
qui dans l'ombre se dresse
et vers nous tend les bras!
son voile se soulève!
ô vision! ô rêve!
la foule est à genoux!
oui, c'est elle!
c'est la déesse plus charmante et plus belle!
oui, c'est elle!
c'est la déesse qui descend parmi nous!
son voile se soulève et la foule est à genoux!
mais à travers la foul
elle s'ouvre un passage!
son long voile déjà
nous cache son visage!
mon regard, hèlas!
la cherche en vain!
oui, c'est elle! c'est la déesse!
en ce jour qui vient nous unir,
et fidèle à ma promesse,
comme un frère je veux te chérir!
c'est elle, c'est la déesse
qui vient en ce jour nous unir!
oui, partageons le même sort,
soyons unis jusqu'à la mort!
dilluns, 9 de desembre del 2013
L'orgull, l'arrogància, la satisfacció d'un mateixa...
dissabte, 26 de desembre del 2009
"Al·legats", Una cita: Sir Charles Spencer Chaplin

“Ho sento, jo no vull ser emperador, aquest no és el meu ofici. No vull manar ni conquerir ningú. Voldria ajudar tothom a ser possible: jueus..., gentils..., negres..., blancs...; tots nosaltres volem ajudar-nos els uns als altres, els essers humans som així, volem viure per a la felicitat de l’altre, no per a la seva desgracia, no volem odiar-nos o menystenir-nos els uns als altres. En aquest món hi ha lloc per a tothom, i la terra és rica i a tots pot alimentar. La vida pot ser lliure i bella, però hem perdut el rumb, la cobdícia ha enverinat l’ànima de l’home, ha dividit el món amb barricades d’odi, ens ha submergit en la desgràcia i el bany de sang; hem desenvolupat la velocitat, però ens tanquem en nosaltres mateixos; la maquinària que ens dóna l’abundància ens en deixa sense; els nostres coneixements ens han tornat cínics, la nostra intel·ligència durs i desconsiderats; pensem massa i sentim massa poc. Més que no pas maquinària, necessitem humanitat, més que intel·ligència, cortesia i bondat, sense aquestes qualitats la vida serà violenta i tot estarà perdut. L’avió i la ràdio ens han acostat entre nosaltres, la natura mateixa d’aquests invents clama per allò de bo que hi ha en l’home, clama per la fraternitat universal i la unió de les ànimes, i encara més, la meva veu arribarà a milions de persones en el món, milions de desafortunats homes, dones i nens, víctimes d’un sistema que porta l’home a torturar i empresonar innocents. Per aquells que no em poden escoltar, els dic: no desespereu, la desgràcia que ens afecta és només la mort de la cobdícia, el ressentiment dels homes que temen el progrés de la espècie humana, l’odi de l’home passarà i els dictadors moriran, el poder que li van arrabassar al poble tornarà al poble, i en tant que els homes donin la vida per ella, la llibertat no ha de morir. Soldats, no us sotmeteu a les bèsties, homes que us menyspreen i esclavitzen, que en res valoren les vostres vides, i us diuen que fer, que pensar, que sentir, us martiritzen, us tracten com a bestiar, inútil carn de canó, no us sotmeteu a aquests engendres, meitat homes, meitat màquines, amb mentalitat de màquines i cor de màquines; vosaltres no sou màquines, no sou bestiar, homes sou i en els vostres cors estimeu a la humanitat, no odieu ni viviu per a l’odi, el rebuig a tot el que és natural; soldats, no lluiteu per l’esclavatge, lluiteu per la llibertat; En els llibres sagrats està escrit: el regne de Déu està dins de l’home, no un únic home, no un grup d’homes, sinó tots els homes, i vosaltres els homes, vosaltres teniu el poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat, vosaltres, el poble, teniu el poder, de fer aquesta vida lliure i bonica, de fer d’aquesta vida una aventura meravellosa, aleshores en nom de la democràcia exercim aquest poder, a unir-nos tots ja, a lluitar per un nou món, un mon decent, que li doni a l’home l’oportunitat de treballar, que us doni a tots un futur i a totes les edats, seguretat, fou prometent aquestes coses que les bèsties van arribar al poder, però menteixen, no tenen cap intenció d’acomplir la seva promesa, mai no ho faran, els dictadors es fan lliures a ells mateixos però esclavitzen als seus pobles, lluitem nosaltres ara per acomplir la promesa, lluitem per a fer el món lliure, per acabar amb les barreres nacionals, per acabar amb la cobdícia, l’odi, la intolerància; lluitem per a que en el món regni la raó, en que la ciència i el progrés condueixin a la felicitat de tots els homes, Soldats, en nom de la democràcia, a unir-nos tots ja...”[1]
[1] Chaplin, Charles Spencer*1. El gran dictador*2. Al·legat final.
*1 (1899-1977) actor, director, escriptor, productor i compositor britànic.
*2 (1940) segona obra sonora de Chaplin, produïda per la nord-americana United Artist i finançada pel propi Chaplin.
dijous, 1 de maig del 2008
In memoriam

De que serveix enlairar banderes vermelles, sinó ens reconeixem com a classe, sinó sabem descobrir en la nostra igualtat el que els científics socials ens han descrit, sinó sabem veure que encara restem lluny de saber-nos fraternals més que solidaris, perquè no reconeixem en el germà els límits de la nostra pròpia inquina. Potser quan els “pares liberals” entonaven els clams de la llibertat, desconeixien que les revolucions burgeses tampoc van tenir en compte als milions d’homes i dones que pateixen encara ara per a poder subsistir , però ailàs, Madràs ens queda molt lluny, potser tant com els suburbis de totes les grans ciutats on hi ha instal·lada la pobresa, un fidel reflex de la nostra mateixa pobresa de valors. Mentre l’alegria embarga l’ambient i si el temps acompanya, perquè si plou tot i la sequera això no seria un bon dia, aixecaran barbetes, discursos elaborats, pocs convençuts, poc esperit obrer, poc esperit intel·lectual, mentre algú deu riure feliç al redós de la càlida presència en que embolcalla els seus havers, els nostres.
dimecres, 27 de febrer del 2008
Les tres paraules
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Mentre aspirem a la saviesa

No hi ha altra manera d’entendre una existència ni de reconèixer la bondat de l’ànima que saber-la alliberada de l’esclavatge del culte a la persona, de saber-la absolutament lliure per a pensar, igual per a ser identificada i fraternal amb els seus semblants, sense sentir cap dolor per a viure una vida en plenitud, tot aprenent de les petites coses, d’allò més versemblant que pot esdevenir en la vida de tot ésser, és aleshores quan pot sublimar-se l’existència si mai et deixes portar per les ridícules aspiracions del mer interès.
dilluns, 23 de juliol del 2007
600!
No sé si ho hauré aconseguit, la intenció, la bona intenció hi era i la necessitat de fer d’aquest meu blog alguna cosa més que un mer blog de política, que continuarà sent present, com no, quan el curs polític comenci a caminar, però també de la mà de la música, de la prosa, de la poesia, perquè l’esperit també necessita gaudir dels principis que m’inspiren la serenitat, la pau, el silenci, la prudència i l’harmonia, que conjuguen a la perfecció amb aquells tan nostrats que ens van deixar els pares de la revolució i que cal repetir constantment per a no oblidar-los: llibertat, igualtat i franternitat.
He de fer un agraïment especial i sincer als amics i amigues fidels, als qui pengen comentaris com als que no, però a molts i moltes que en privat m’apunten, em diuen i m’aconsellen, a banda. Segurament sense el valor de l’amistat tampoc hauria pogut arribar on ara sóc, i anar enllà on el destí em tingui ubicat.
I als déus, aquells que resten oblidats però hi són com ens recorda Kavafis - ja sabeu, el poeta d'Alexandria que tant aprecio-, fer ofrena d'aquest treball constant.
dissabte, 19 de maig del 2007
On y croit toujours à l'humanité

Liberté, égalité et fraternité, trois noms à femme. J’ai pris le portrait d’Idolaxis, une jeune équilibriste havanaise.
C’est au tour des accords du mouvement internationaliste qui se sustente sur l’internationale socialiste, que l’on peu gérer la troisième revolution industrielle, pour l’incidence qu’elle à pour toute l’humanité, pour aborder le changement et ne pas distancier encore plus des pays en ver les autres et faire des politiques pour les reprocher encore plus.
dijous, 19 d’abril del 2007
Crònica electoral XLIX: La crida de Toulouse, recuperar els valors.

Certament Royal, Ségolène Royal, la candidata del PSF és una autèntica Dama, en obsequiar al president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero, que li ha fet costat a Toulouse, uns versos del poeta de la generació del 27, Federico Garcia Lorca, versos que en francès sonen absolutament revolucionaris i que diuen:
"un jour viendra, un jour d'épaule nue où les gens s'aimeront, un jour comme un oiseau sur la plus haute branche".
com també en català
Un dia vindrà, vindrà un dia espatlles nues on la gent s’estimarà, un dia com un ocell en la més alta branca.
Només una economista llicenciada en Ciència política i administració a l’École Nationale d’Administration, nº 1 de la seva promoció, la Voltaire, per davant de Villepin i del seu propi company, Hollande, és a dir una dona de les ciències socials qui pot tenir aquesta sensibilitat, qui a més pot ser la nova president de la V República francesa, acompanyada pel seu homòleg Rodríguez Zapatero, un autèntic descobriment pel socialisme espanyol y les crítiques de la dreta recalcitrant demostren la seva vàlua, posada ara al servei de la victòria dels ideals retrobats per part dels socialistes francesos, en el que ha estat nomenada la "crida de Toulouse".
diumenge, 8 d’abril del 2007
45.000

El 12 d'abril de 1.931 es convocaven a Espanya les eleccions municipals que haurien de derivar en la victòria dels partits republicans el 14 d'abril de 1.931 i la fugida del país del Rei Alfons XIII; en record d'aquella data, aquesta remembrança de l'articulat de la Constitució republicana que seria proclamada al desembre d'aquell mateix anys, fa ja 76 anys.
Tot i que la xifra 45.000 podria correspondre a l'asteroide descobert l'any 1.999, pel programa de recerca Lincoln Near-Earth Asteroid Research (LINEAR), i que té com a nom provisional 1999 VR186, aquesta xifra correspon a les visites rebudes pels diferents post que composen aquest modest blog, quin primer article veu la llum al juliol de 2005. Espero que la lectura dels post, dels comments que s'hi han inserit, ajudin de veritat a transmetre els principis revolucinaris de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat.


