De germà a germà, vostre, en la vida i en la mort...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coses. Mostrar tots els missatges
dilluns, 24 de febrer del 2014
L'home...
Etiquetes de comentaris:
"La política",
"Les Lleis",
"Teeteco",
Aristòtil,
cites,
coses,
home,
meitat,
mida,
Plató,
principi,
Protàgoras d'Abdera,
tot
dimarts, 24 de desembre del 2013
Déu meu! quines coses tan estranyes passen avui!...
La fotografia és original de René Maltête, 1960
“-Déu meu!- Quines coses tan estranyes
passen avui! I ahir tot passava com de costum. Em pregunto si hauré canviat
durant la nit. Vegem, era jo la mateixa al aixecar-me aquest matí? Em sembla
que puc recordar que em sentia una mica distinta. Però, si no sóc la mateixa,
la següent pregunta és: qui dimonis sóc jo? Ah, aquest és el gran enigma!.” [1]
dissabte, 14 de setembre del 2013
Descuidant les coses...
La fotografia és de la localitat de Tastavins al Matarranya.
“Descuidant les coses d’aquest
món, em vaig entrescar en el retir i el progrés de la ment, amb el que reclòs d’aital
manera, per sobre del vulgar coneixement, vaig despertar la roí natura del meu
fals germà, i la meva confiança, com a pare excels, va veure nàixer en ell una
proporcional falsia, tan gran com era la confiança, il·limitada per cert, un crèdit
sense fi.
Ensenyorit així, nogensmenys dels bens de les meves arques, sinó de tot quan procura el poder, tal com qui, transgredint la veritat, tomba de tal manera la memòria al pecat que a força de repetir una mentida li acaba donant crèdit, ell, el meu substitut, de tan exercir l’aparença sobirana amb tot el privilegi, va acabar per creure’s el mateix duc. Cresqué aleshores la seva ambició.”[1]
Ensenyorit així, nogensmenys dels bens de les meves arques, sinó de tot quan procura el poder, tal com qui, transgredint la veritat, tomba de tal manera la memòria al pecat que a força de repetir una mentida li acaba donant crèdit, ell, el meu substitut, de tan exercir l’aparença sobirana amb tot el privilegi, va acabar per creure’s el mateix duc. Cresqué aleshores la seva ambició.”[1]
[1]
Shakespeare,
William. La Tempesta. Editorial Norma. Buenos Aires. 2000. ISBN 9789580458982.
Pag. 30
diumenge, 18 d’agost del 2013
La llum transcendental és en tot moment present...
La llum transcendental és
en tot moment present, només cal estar emetent, veure des del fons de l’ànima, mentre
esdevé allò que ho que tendeix a igualar-ho tot, des d’allò més petit fins a
allò més gran, perquè totes les coses, són coses i elles, amb els fets s’acaben
trobant en algun moment en una relació que assimila, que els assimila. Mentrestant
en els nivells externs de la consciència hom cal, és imperatiu de restar al
marge dels fets que són passatgers en el món, doncs en aquells nivells més
profunds de la nostra consciència, aquells nivells que són, de fet, en relació
amb l’ànima i també amb la divinitat mateixa, hom s’ha d’aspirar a aconseguir
cada cop els més alts nivells d’aproximació al Logos Aetern.
No ens hem de referir, no ens hem de fixar en les
possessions mundanes en relació a la riquesa, doncs només ens acaba calent una
molt minsa porció, la que ens és necessària per a viure, però sí que ens cal
respecte de les adquisicions espirituals, de manera que mai ens hauríem de
donar per satisfets, sinó pugnar per a obtenir-ne més, i ser conscients que el
nostre afany d’aconseguir la igualació externa esdevé alhora un moviment dinàmic
de tendència ascendent que existeix dins d’un cercle estàtic, com ho rebel·la
la visió del profeta Ezequiel, la roda dins de la roda Qui és ric, doncs?
© Albert
Balada
18-08-2013
Etiquetes de comentaris:
Albert Balada,
ànima,
cercles,
cites,
Consciència,
coses,
divinitat,
Exequiel,
lllum transcendental,
Logos aetern,
porció,
Rabí Itzjak Guinsburg,
relació,
riquesa,
Roda
dilluns, 3 de març del 2008
Un únic segon

Un únic dia, una únic hora, un únic segon que dediquem a la cultura de la vida, a la cultura de la llum, a la cultura dels ideals revolucionaris, la tríada, serà suficient per a compartir amb el nostre proïsme els valors sagrats de l’existència humana, aquells que ens fan sensibles, aquells que ens fan distints, que ens fan en definitiva humans, perquè com van dir els estoics (1) : “és a tu a qui obeeix tot l’univers que gira al teu voltant, si tu dirigeixes amb rectitud la raó comuna que penetra sobre totes les coses.”
(1) Cappelletti, Angel J. Los estoicos antiguos: Zenón de Citio, Aristón de Quíos, Apolófanes, Hérilo ... Gredos. 1996. ISBN 8424918436
Mates, Benson. Logica de los estoicos. Tecnos. 1985. ISBN 8430911529
Etiquetes de comentaris:
compartir,
consciència universal,
coses,
estoics,
existència,
tríada,
valors sagrats,
vida
diumenge, 27 de gener del 2008
Una cita: Epictet

"No son les coses el que trastorna a les persones, sinó els punts de vista que aquestes adopten respecte de les coses"[1]
[1] Epictet ref. pag. 32 “Preguntale a Platón” de Lou Marinoff" [2] Edicions B- Mèxic. 2003. ISBN 846660684X
[2]Professor de filosofia al City College de Nova York
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


.jpg)
