Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coses. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 de febrer del 2014

L'home...




"L’home és la mida de totes les coses (1) i el principi és la meitat del tot" (2)

_________________________________________________
(1) sentència del presocràtic Protàgoras d'Abdera, citada per Plató a "Teeteto".
(2) cita homònima de Plató a "Les Lleis" i d’Aristòtil a "La Política"

dimarts, 24 de desembre del 2013

Déu meu! quines coses tan estranyes passen avui!...





La fotografia és original de René Maltête, 1960

“-Déu meu!- Quines coses tan estranyes passen avui! I ahir tot passava com de costum. Em pregunto si hauré canviat durant la nit. Vegem, era jo la mateixa al aixecar-me aquest matí? Em sembla que puc recordar que em sentia una mica distinta. Però, si no sóc la mateixa, la següent pregunta és: qui dimonis sóc jo? Ah, aquest és el gran enigma!.” [1]




[1] Carroll, Lewis. Alicia al país de les meravelles. Edicions del Sur. Neuquen. 2003. Pag 16

dissabte, 14 de setembre del 2013

Descuidant les coses...




La fotografia és de la localitat de Tastavins al Matarranya.


“Descuidant les coses d’aquest món, em vaig entrescar en el retir i el progrés de la ment, amb el que reclòs d’aital manera, per sobre del vulgar coneixement, vaig despertar la roí natura del meu fals germà, i la meva confiança, com a pare excels, va veure nàixer en ell una proporcional falsia, tan gran com era la confiança, il·limitada per cert, un crèdit sense fi.

Ensenyorit així, nogensmenys dels bens de les meves arques, sinó de tot quan procura el poder, tal com qui, transgredint la veritat, tomba de tal manera la memòria al pecat que a força de repetir una mentida li acaba donant crèdit, ell, el meu substitut, de tan exercir l’aparença sobirana amb tot el privilegi, va acabar per creure’s  el mateix duc. Cresqué aleshores la seva ambició.”[1]




[1] Shakespeare, William. La Tempesta. Editorial Norma. Buenos Aires. 2000. ISBN 9789580458982. Pag. 30

diumenge, 18 d’agost del 2013

La llum transcendental és en tot moment present...



La llum transcendental és en tot moment present, només cal estar emetent, veure des del fons de l’ànima, mentre esdevé allò que ho que tendeix a igualar-ho tot, des d’allò més petit fins a allò més gran, perquè totes les coses, són coses i elles, amb els fets s’acaben trobant en algun moment en una relació que assimila, que els assimila. Mentrestant en els nivells externs de la consciència hom cal, és imperatiu de restar al marge dels fets que són passatgers en el món, doncs en aquells nivells més profunds de la nostra consciència, aquells nivells que són, de fet, en relació amb l’ànima i també amb la divinitat mateixa, hom s’ha d’aspirar a aconseguir cada cop els més alts nivells d’aproximació al Logos Aetern.

No ens  hem de referir, no ens hem de fixar en les possessions mundanes en relació a la riquesa, doncs només ens acaba calent una molt minsa porció, la que ens és necessària per a viure, però sí que ens cal respecte de les adquisicions espirituals, de manera que mai ens hauríem de donar per satisfets, sinó pugnar per a obtenir-ne més, i ser conscients que el nostre afany d’aconseguir la igualació externa esdevé alhora un moviment dinàmic de tendència ascendent que existeix dins d’un cercle estàtic, com ho rebel·la la visió del profeta Ezequiel, la roda dins de la roda  Qui és ric, doncs?   

© Albert Balada
18-08-2013

Text formulat a partir dels ensenyaments del  Rabí Itzjak Guinsburg, de la corrent Jasidista interpretadora de la Càbala. 

dilluns, 3 de març del 2008

Un únic segon


Un únic dia, una únic hora, un únic segon que dediquem a la cultura de la vida, a la cultura de la llum, a la cultura dels ideals revolucionaris, la tríada, serà suficient per a compartir amb el nostre proïsme els valors sagrats de l’existència humana, aquells que ens fan sensibles, aquells que ens fan distints, que ens fan en definitiva humans, perquè com van dir els estoics (1) : “és a tu a qui obeeix tot l’univers que gira al teu voltant, si tu dirigeixes amb rectitud la raó comuna que penetra sobre totes les coses.”


(1) Cappelletti, Angel J. Los estoicos antiguos: Zenón de Citio, Aristón de Quíos, Apolófanes, Hérilo ... Gredos. 1996. ISBN 8424918436
Mates, Benson. Logica de los estoicos. Tecnos. 1985. ISBN 8430911529

diumenge, 27 de gener del 2008

Una cita: Epictet


"No son les coses el que trastorna a les persones, sinó els punts de vista que aquestes adopten respecte de les coses"[1]



[1] Epictet ref. pag. 32 “Preguntale a Platón” de Lou Marinoff" [2] Edicions B- Mèxic. 2003. ISBN 846660684X

[2]Professor de filosofia al City College de Nova York