No em seria fàcil d’escoltar determinades raons o arguments, o potser sí, tot depèn, doncs en la comprensió de les coses hi ha determinades circumstàncies casuals i causals que hi conflueixen, de manera que hi ha raons que escapen al món físic que poden resultar amb comprensions diferents, en funció de l’experiència personal, o fins i tot de la disposició d’ànim que hom pot tenir en un moment precís, cal dons esser molt curosos amb allò que escrivim, doncs no tothom ho percep d’igual manera, podent gestar, fins i tot, un resultat inesperat, distint al que hom pretén d’aconseguir.
De vegades, doncs, millor un silenci que una paraula, millor no parlar abans de penedir-te’n, no és coartar la teva llibertat, precisament en ella i per ella, i en el teu lliure albir, has de ser capaç de comprendre la complexitat social que ens envolta, i com fins i tot la raó més simple i senzilla esdevé quelcom de laberíntic, doncs aquell que llegeix, aquell que escolta no acostuma a recavar el parer de cap guia, de manera que es considera capaç de dilucidar-ho per ell mateix sense acceptar l’error en el que cau, condició humana per altra banda.
La prudència s’escau imprescindible, com actitud que s’ expressa en la opinió i en el parer, com en la escolta mateixa, per arribar a una sana comprensió del pensament, per arribar a una clara concreció de les idees, per arribar a entendre i acceptar, però també per a fer entendre i acceptar.
© Albert Balada
18-11-2013
