diumenge, 18 de març del 2012

Una cita: Leopoldo Abadias


“Malfia’t d’aquella persona que no aguanta una repregunta”[1]


[1] Abadia, Lopoldo*. Entrevista a EFE, reproduïda per ABC 18-03-2012
*(Saragossa, 1933) és doctor enginyer industrial, ITP Business Harvard School, va ser professor de l'IESE durant 31 anys i actualment presideix el Grup Sonnenfeld de consultoria i formació. És l'autor de l'assaig La crisis Ninja, on explica en un llenguatge planer i col·loquial la crisi. El seu darrer treball: «Como funciona la economía para Dummies» (Ed. Planeta)

diumenge, 11 de març del 2012

Desiderata


(construït a partir de la primera frase de cada paràgraf del meu poema “Recull de mirades”)





Tancarem la porta a la distància,

En racons amagats darrera les cortines,
On els silencis seran vençuts
Quan el dia es confon amb la nit;

Quan el dia es confon amb la nit
Obrirem una porta tancada
Per creuar les mirades tranquil•les,
Mentre el temps escampa oratge
Un minut escàs, 
dos segons acaparen
tres essències de flors.


Lleida, 15 de Juliol de 2007.

Autor: Albert Balada. Publicat al llibre "Heliada, un poemari". Ed.Bubok.com. 2009. 1ª edició 12/2009. Global Copyright Registry SAfe Creative: 0912065069406.

dissabte, 10 de març del 2012

Una cita: Woodrow Wilson


"De fet, es dona un exercici peculiar en l'agrupament d'aquests premis Nobel. La causa de la pau i la causa de la veritat són d'una mateixa família. Tot i que els amants de la ciència dediquen la seva vida a la física o la química, així com els que es creen nous i més alts ideals de la humanitat en la literatura, així també amb aquells que estimen la pau, no hi ha límit. El que s'ha aconseguit en el passat és insignificant en comparació amb la glòria i la promesa del futur."[1]



[1] Pres del text en “Les Prix Nobel en 1919-1920”, amb dues esmenes menors basades en el text a Forhandlinger i Storinget (nº 502) de 10 de desembre de 1920 (Actes del Parlament de Noruega). Font Nobelprize.org

dissabte, 3 de març del 2012

Una cita: Walt Whitman


A partir d’ara[1]

A partir d’ara s’eixamplen i acceleren

Elements, progènies, ajustos i turbulents, ràpid,

Audaç,

Un altre primigeni món, una gloria incessant

I creixent,

Una nova raça que supera a les altres, molt més

Gran, amb noves lluites,

Noves polítiques, noves literatures i religions, nous

Invents i arts.

Tot això anuncia la meva veu –no dormiré més

Per restar dempeus.

Vosaltres, oceans que heu estat en calma dins meu,

Com us sento insondables, excitats, preparant

Marors i tempestes sense precedents!



[1]Withman, Walt. Saludo al món i altres poemes.Ed. Colhiue SRL Buenos Aires. 1999 Traducció al català feta per mi de la versió castellana de Carlos Montemayor del poema “Henceforth” (A partir de ahora) pag. 36-37

divendres, 2 de març del 2012

Una cita: Max Ehrmann


Camina plàcidament entre el soroll i la presa i pensa en la pau que es pot trobar en el silenci. Tant aviat com et sigui possible i sense rendir-te, has de mantenir bones relacions amb tothom. Enuncia la teva veritat d’una manera serena i clara i escolta als demés, fins i tot als més dropos i ignorants, també ells tenen la seva pròpia història. Esquiva a les persones sorolloses i agressives, perquè son un enuig per a l’esperit. Si et compares amb els demés, et tornaràs una persona banal i amargada, doncs sempre hi haurà persones més grans i més petites que tu.

Gaudeix dels teus èxits de la mateixa manera que dels teus plants. Has de mantenir l’ interès en la teva pròpia carrera, per humil que aquesta sigui, ella és un veritable tresor en el fortuït canviar dels temps. Sigues caut en els teus negocis, doncs el món està ple d’enganys, però no deixi que això et faci tornar cec cap a la virtut que existeix. Hi ha moltes persones que s’esforcen per assolir nobles ideals. La vida és plena d’heroisme. Sigues sincer amb tu mateix, en especial no fingeixis l’afecte. I no siguis cínic en l’amor, dons en mig de totes les asprors i desenganys, ell és perenne com la herba.

Acata dòcilment el consell dels anys abandonant l’escaire de les coses de la joventut. Cultiva la fermesa de l’esperit, per a que et protegeixi en les adversitats sobtades. Molts temors neixen de la fatiga i la soledat. Sobre una sana disciplina, sigues benèvol amb tu mateix. Tu ets una criatura de l’Univers. No menys que les plantes i les estrelles, tens dret a existir. De manera que, et resulti clar o no, indubtablement, l’univers camina com ha de ser.

Per això has d’estar en pau amb Déu qualsevulla que sigui la idea que de Ell tinguis. I siguin quins siguin els teus treballs i aspiracions, conserva la pau amb la teva ànima en bulliciosa confusió de la vida. Fins i tot amb tota la seva falsedat, els seus dolors i els somnis fallits, el món és sempre bonic. Sigues caut i esforçat per ser feliç.[1]



[1] Escrit trobat en la vella església de Saint Paul a Baltimore (Maryland) i datat en 1962. Traduït a l’anglès per Max Ehrmann* el 1927 amb dipòsit de copyright de 1942

*(1872-1945) doctor en lletres, advocat i escriptor nord-americà d’origen alemany

Una cita: Agustí d'Hipona


“...I, que importa que s’acabi la vida, amb qualsevulla que sigui manera de morir si al que mort no se’l pot obligar a morir una segona vegada, i essent positiu que a cadascú dels mortals els amenacen innumerables morts en repetides ocasions, que cada dia s’ofereixen en aquesta terra, mentre és incert quina d’elles l’ha de sobreviure? Pregunto, si és millor patir-ne una morint o témer-les totes, vivint? (...) No ha de tenir-se per mala mort aquella que ve precedida d’una bona vida, perquè no fa dolenta a la mort, sinó el que a aquesta segueix indefectiblement...”[1]



[1] D’Hipona, Agustí. La ciutat de Déu . Impremta Reial. 1793. Digitalitzat per la Universitat Complutense de Madrid. 2009.Pag. 58

diumenge, 26 de febrer del 2012

Consciència Humana (fragment)


La fotografia que acompanya aquest post és original de Patrice Legende Gelsi

"Hi ha de fet un entorn social contra el que rebel·lar-se? I si aquest existeix és imperativament una amenaça per alguna part de l’entramat social? Aquesta és una realitat que caldrà posar sobre la taula, perquè parteix d’una premissa interioritzada absolutament per les societats de tot tipus en el darrer segle i mig, la teoria del conflicte social, tot i que per Weber[6], “la consciencia humana –idees, creences, valors…- és un element tant important com la tecnologia i el conflicte social en la gestació del canvi social. Resulta imprescindible citar Darhendorf[7] en el sentit que ens plantejava com a nucli central el que ell anomena la quadratura del cercle, és a dir: cóm compatibilitzar en les societats lliures la prosperitat econòmica amb la necessària cohesió social?, on al meu entendre resideix el quid de la qüestió, com ens planteja el sociòleg alemany, complementant l’epistemologia weberiana, cohesió vs creixement, en un moment com el present en el que les diferents fonts científiques ens plantegen la fallida del sistema i la necessitat d’una reformulació absoluta del mateix, de manera que el criteri de consciència es fa encara més present, actual i viable que mai."

[6] Gilbert, Jorge. Introducción a la sociología. Lom Ediciones. Santiago de Chile. 1997. pag. 118

[7] Dahrendolf, Ralf. El recomienzo de la historia. De la caida del muro a la guerra de Irak. Katz Barpal Editores. Madrid. 2007.

Extret del meu article "Consciència humana" 07/2009, publicat al meu blog http://www.albertbalada.wordpress.com/ (http://albertbalada.wordpress.com/2009/07/21/consciencia-humana/)


Una cita: Joan de Rila


“No et desviïs ni a dreta ni a esquerra, segueix caminant pel camí reial. Has de mantenir-te lluny i a cura de fascinacions terrenals i recordar sempre perquè has sortit d’aquell món, i perquè has menyspreat les coses mundanes.”[1]



[1] De Rila, Joan*. (Sant Joan de Rila segons l’Església Ortodoxa Búlgara). Extret del seu Testament, dictat l’any 946 dc), en edició de Thomas, John i Constantinides, Àngela amb Constable Giles, publicat per Dumbarton Oaks Research Library. Universitat de Harvard. Washington DC. 2000.

*Sveti Ivan Rilski (876-946) Canonitzat per l’església abans de la separació de l’església católica i la ortodoxa.

divendres, 24 de febrer del 2012

Una cita: Stefan Zweig


“...El sentit de totes les passions és defallir algun dia. El sentit de tot fanatisme és consumir-se a ell mateix. La raó, eterna i calladament pacient, sap esperar i perseverar. De vegades quan els demés embraveixen, ha de callar i emmudir. Però el seu temps arriba, sempre torna.” [1]



[1] .Zweig, Stefan*. Erasmo de Rotterdam: triunfo y tragedia de un humanista. 1a. edició 1938. Paidós. Barcelona. 2004.Pag. 26

* Novelista austríac, nat a Viena en 1881, refugiat a Petrópolis, Brasil, des de 1936, tres anys després de l'ascens dels nazis al poder, i que es suicidà el 22 de febrer de 1942, junt amb la seva dona, en veure Europa destruir-se a si mateixa...

dimarts, 21 de febrer del 2012

Menester


Ens és de menester de recordar les virtuts que ens porten a la tolerància com a símbol de l'evolució dels homes, com a tribut a la nostra pròpia essència, aquella no és altra que la de ser fills de la creació i devots guardians dels principis primers: del valor de la vida, del valor de la igualtat, del valor de la llibertat a la que arribem per la veritat i de la essència màxima que ens fa fills de Déu, la felicitat...

diumenge, 19 de febrer del 2012

La resposta és escoltar


És estrany pensar que tot el que tens cap en una bossa, però és bo de viatjar lleuger... Ha d’estar bé anar-se’n... Els amics al carrer és difícil de fer-los, però molt més difícil de perdre’ls... Estàs preparat, de veritat vols saber les respostes a les teves preguntes? La resposta és escoltar, l’amor és la resposta...

Has creat una realitat de l’amor basada en la por, però és la por la que necessitem per fer el que és correcte, per a ser bons i per a fer el bé? Tu has de ser qui has de marcar les pautes, i escoltant i en l’amor és on la pauta; aleshores t’ has de contestar una simple pregunta: què faria l’amor ara? I la resposta seria: viure la vida sense unes expectatives, sense uns resultats específics, i això no és altra cosa que la llibertat.

Estàs permanentment creant-te a tu mateix a partir de les decisions sobre les coses que t’apassionen i emocionen. Les teves preocupacions són, en realitat una activitat d’una ment que no entén la nostra connexió amb Déu...El patiment no té a veure amb els fets, sinó amb la reacció que nosaltres tenim davant d’ells, fruits de la nostra percepció de les coses...

És el moment d’acudir al teu espai reservat per a Déu, en la teva més secreta intimitat i això et proporcionarà la pau i la pau et proporciona a la vegada la possibilitat de poder entendre-ho tot i entendre que la única cosa que cal, que ens és precisa, és la de ser feliços, perquè Déu vol de nosaltres el que nosaltres mateixos volem de nosaltres mateixos, no ens hem de preocupar per existir, només ho hem de fer per allò que realment volem fer..., però hem de tenir present que si vols abundància per a tu mateix, també l’has d’aconseguir i proporcionar-la per als demés...No et sentis mai abandonat perquè sempre És amb tu, perquè no et put deixar perquè ets la Seva creació, el Seu producte i Ell mateix....[1]



[1] Apunts extrets de la pel·lícula Conversaciones con Dios (2007), dirigida per Stephen Simon. Basada en el llibre: Conversations with God: An Uncommon Dialogue de Neale Donald Walsch

dimecres, 15 de febrer del 2012

Una cita: Marc Tul·li Ciceró


“...Els que digueren que el món era viu i intel·ligent, no van saber veure en absolut quina figura esqueia a la naturalesa d’ànima intel·ligent.” [1]



[1] Ciceró, Marc Tul·li. La naturalesa dels déus. Vol I, Bernat Metge. Barcelona. 1988. Pag. 68

Una cita: Aristòtil




“Tot art i tot investigació, i de la mateixa manera tota acció i elecció, semblen tendir a algun bé; és per això que s’ha dit i amb raó què és allò a que totes les coses tendeixen. Però sembla que hi ha alguna diferencia entre els fins, doncs uns són activitats, i els altres, a més d’aquestes, algunes obres; en els casos en que hi ha alguns fins a banda de les accions, són naturalment preferibles les obres a les activitats.” [1]



[1] Aristòtil. Ètica a Nicòmac, llibres I i V. Universitat de València, Servei de publicacions. Valencia. 1993. Pag. 23. Basat en l’edició feta de l’Ètica a Nicòmac d’Aristòtil pel Centre d’Estudis Constitucionals, Madrid, 1970

dimarts, 14 de febrer del 2012

Una cita: Stendhal


“Potser hi ha entre els homes tantes maneres de sentir com de veure; però aquestes diferències en la nomenclatura no canvien per a res els raonaments que d’elles se’n dedueixen”[1]



[1] Beyle Gagnon, Maria Enrique (Stendhal). Del amor. Edaf. Madrid. 1998. Pag. 50

dilluns, 13 de febrer del 2012

Una cita: Eduard Màrquez

La fotografia "finestra d'Hostalric" és original de Montse Esteba

“... Els records s’amunteguen. Giravolten com les espurnes que es desprenen d’una foguera. Pouen les hores i els dies viscuts al caire de la mort.” [1]



[1] Màrquez, Eduard. El silenci dels arbres. Ed. 62. Lectura Plus. Barcelona. 2011. Pag. 12