Cal escriure, parlar o dir alguna cosa més? On és ara la teoria de la conspiració?
Recordem que són els mateixos que van recollir signatures contra Catalunya, que tenen recorregut l'Estatut al Constitucional, recordem, siusplau, només cal que recordem, recordar, per exemple les denuncies que es varen formular, contra els ciutadans que legítimament demandaven la veritat que els era negada pel govern, recordem com va actuar la dreta espanyola que ara nega haver dit, haver fet o haver amagat i que ara també ens a surt com a defensora, com a valedora dels interessos, per exemple, de Catalunya en el tema AVE i rodalies, mancats de les inversions necessàries, per exemple fa 10 anys.
Em resistia a parlar us ho ben asseguro, em resistia perquè creia que la nostra societat havia quedat a l’esguard d’aquesta tipus de política, però em sento decebut d’una gent que és capaç de fer taula rasa de les hemeroteques, de negar-se a ells mateixos i de dir sense rubor que va ser la seva actuació diligent la que ha possibilitat una sentència exemplar.
Quina pena, quina tristor em fa tot plegat, perquè juguen amb la memòria dels morts, amb la memòria de les víctimes, amb la memòria de les famílies, amb la meva memòria i quan et sents estafat per una determinada porció de la classe política, això només posa de relleu que alguna cosa no estem fent bé, tot plegats, quan han estat capaços de cooptar un determinat partit amb un ideari que ens recorda ben bé, com ja havia anunciat en altres post, més proper a la CEDA que a l’ideari de la dreta liberal europea .
Recordem que són els mateixos que van recollir signatures contra Catalunya, que tenen recorregut l'Estatut al Constitucional, recordem, siusplau, només cal que recordem, recordar, per exemple les denuncies que es varen formular, contra els ciutadans que legítimament demandaven la veritat que els era negada pel govern, recordem com va actuar la dreta espanyola que ara nega haver dit, haver fet o haver amagat i que ara també ens a surt com a defensora, com a valedora dels interessos, per exemple, de Catalunya en el tema AVE i rodalies, mancats de les inversions necessàries, per exemple fa 10 anys.
Em resistia a parlar us ho ben asseguro, em resistia perquè creia que la nostra societat havia quedat a l’esguard d’aquesta tipus de política, però em sento decebut d’una gent que és capaç de fer taula rasa de les hemeroteques, de negar-se a ells mateixos i de dir sense rubor que va ser la seva actuació diligent la que ha possibilitat una sentència exemplar.
Quina pena, quina tristor em fa tot plegat, perquè juguen amb la memòria dels morts, amb la memòria de les víctimes, amb la memòria de les famílies, amb la meva memòria i quan et sents estafat per una determinada porció de la classe política, això només posa de relleu que alguna cosa no estem fent bé, tot plegats, quan han estat capaços de cooptar un determinat partit amb un ideari que ens recorda ben bé, com ja havia anunciat en altres post, més proper a la CEDA que a l’ideari de la dreta liberal europea .
