El missatge simbòlic dels
somnis ens sostreu de la realitat mateixa i ens porta a un món, de vegades
difícil d’entendre, relats que es barregen en un sense sentit de realitats que
s’assemblen força a la nostra vida tangible, plantejant situacions possibles quina
interpretació defuig, però, del sentit lògic dels fets que els somnis ens mostren
i que encalcen, més enllà dels sentiments i de les sensacions, amb una visió de
la vida que se’ns convida a llegir des d’un discurs harmònic a partir dels
senyals que es transmeten.
Les civilitzacions que ens
han precedit coincideixen en considerar els somnis com un relat dels déus, com
una conversa unidireccional en la que l’emissor respon a un seguit de preguntes
retòriques que, d’una manera irreflexiva hom va fent des del nostre
inconscient, amarat i dirigit per aquell subconscient nostre que tot ho governa,
aleshores, segons els antics, aquelles preguntes rebien una resposta que calia
interpretar, doncs responia a aquelles ambicions, a aquelles necessitats, a
aquelles qüestions vívidament formulades.
La inculturació judeo - cristiana
interpreta i considera també el somni i el seu discurs, com una relació divina
del creador amb les seves criatures, responent a les sensacions que podrien
haver estat manifestades de manera directa, vivencial, com de manera indirecta a
través de sensacions i pensaments, i el considera com un camí interpretatiu de
la vida mateixa, de la vida tangible en connexió amb l’univers i amb aquell que
no té nom, que forma part de tota l’arquitectura còsmica de la que en som peça
fonamental.
Els somnis, més enllà de les
passions i pulsions pròpies de complexitat del pensament humà, recreen
ambientacions que en la seva senzillesa, de vegades, es configuren com un
univers mitològic que cal desvetllar, també en una lectura i una traducció, que
ha d’abundar en aquesta mateixa recreació mitològica, tot permetent
descobrir-ho el símbol, el missatge, el discurs, la resposta en definitiva a la
pregunta que va ser formulada en el seu dia, pregunta inconscient, que no rep
resposta immediata, sinó que pot ser transmesa en un moment inesperat, responent
a una realitat distinta a la real, a la vivencial, però que arriba, segur, en
el moment precís en el que ens cal aquella aproximació; és en aquest sentit que
ho interpreten els “llibres” com una resolució divina, la que cal connectar amb
aquella necessitat que hom té plantejada o que ha de ser-ho en un esdevenidor
pròxim, de manera que potser, calibrar-ne el context resulta complex moltes vegades,
doncs aquell vel que la cultura civilitzacional ens matisa la visió ha de ser
aixecat, trencat, per permetre que la claror de la llum penetri i ens alliberi
dels ancoratges que ens lliguen a interpretacions banals de la vida mateixa,
resseguint i descobrint allò que és veritablement transcendent i important en
les nostres vides.
Així resulta que aquella
part de la nostra vida en la que estem en connexió amb nosaltres mateixos, de
manera íntima, personal, individual, gens social, entrem en connexió, més enllà
de reflexions merament oníriques amb el nostre autèntic relat, aquell que
abasta altres dimensions i quin control no està subjecte a les normes i
convencions preestablertes, sinó que les regles venen donades en virtut d’aquella
connexió extraordinària, cal, però, que la nostra ment arribi a aquell moment
de transcendència alliberat de pors com de cadenes mundanes, per abraçar la
perspectiva d’un diàleg de dimensió immensa, a cavall de lo diví i lo humà,
allunyat de la dinàmica permanent que ens envolta i amb una clara voluntat de
transmetre i permetre governar sentiments i sensacions, deixant que aquests,
els somnis, assolin en els nostres celatges mítics.
© Albert Balada
13-08-2013
