La prevenció en matèria d’exclusió social no és un postulat neutre, és un model de governança que, lamentablement, no veu en les politiques de la integració social; possiblement els resultats siguin foscos, intel·ligibles i vistos molt a mig i llarg termini, en una població que no sigui aportadora de vots, clar que el perquè és que difícilment els pot interessar res més que poder resoldre la seva subsistència més substancial.
Segurament no calen proclames, no calen mocions, només cal una voluntat política que estableixi aquestes mesures preventives i de suport, lluny de les tradicionals que veuen dels paràmetres i premisses de les dècades dels anys 89 i 90, superades per l’evolució del nostre model productiu i de generació d’exclusió social aquell que, sense mesures de prevenció i per tant, de suport, difícilment es poden redefinir.