Cròniques

Títol de l’exposició: Cròniques fotogràfiques. Col.leccions del Musée d’Art Moderne de Saint-Étienne Métropole i de l’Institut d’art contemporain, Villeurbanne & Rhône-Alpes.

Dates: Inauguració el 8 de juny a les 19.30 hores. Oberta al públic del 9 de juny al 15 d’octubre.

Horari: Dl.-Dv. de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Ds. de 10 a 14 h

Amb “Cròniques fotogràfiques”, la Fundació Vall Palou[1], ens anuncia l ’inici d’una col·laboració de caire internacional que ens permet veure com aquesta fundació privada estableix contacte amb dues institucions de prestigi en el món de l’art modern i contemporani a França, com són el Museu d’Art modern de Saint-Etienne Métropole que acull la segona col·lecció al país veí dedicada a l’art dels segles XX i XXI després de la que acull el Museu Nacional d’Art Modern – Centre George Pompidou de París, i amb l’ Institut d’Art contemporani de Villeurbanne & Rhône-Alpes.

Aquesta exposició, homònima a la que acull l’ Institut Francès de Barcelona, s’inscriu dins de la setmana que s’ha dedicat a la regió de Rhône-Alpes amb l’objectiu de presentar a un públic ample i especialment acadèmica i Universitari allò que en matèria d’art poden oferir els Museus amb que ara es referència la Fundació Vall Palou, donada l’ inexistència a Lleida d’una seu estable del Museu d’art modern i contemporani que per analogia podria haver acollit la mostra que aquesta jove institució lleidatana ens permet de gaudir.

La mostra, comissariada per Martine Dancer, conservadora del Musée d’Art Moderne de Saint Étienne, ens posa de manifest el que ens havia de plantejar l’ austríac Ernest Fisher[2], qui seria capaç de traduir-nos, des de la perspectiva de la filosofia la necessitat de l’art al plantejar-nos la qüestió de si aquest acompleix realment una funció concreta, es constitueix com una activitat normal o haurà de desaparèixer en una etapa superior en l’evolució civilitzacional de la humanitat. Visitar aquesta exposició que ens ofereix la FVP ens pot servir per a traspassar aquell límit en el que avui, a finals ja de la primera dècada del tercer mil·lenni, es pretén anar més enllà de la simplificació, quan en diferents àmbits i no només l’artístic es tendeix a afirmar que en el món de l’art “no hi ha innovació, no hi ha res. No existint referències no hi ha temps.”[3].

La sala de la FVP ens ofereix l’exemple de bon nombre de fotògrafs francesos, que com també hi va haver en altres paises, la seva fotografia presenta treballs sobre l’arquitectura industrial, el món artesanal i la indústria de la segona revolució industrial, una època de la que posen de manifest, a partir d’una perspectiva històrica en l’art, el descobriment del que ha estat donat en qualificar-se com a “bellesa tècnica”[4], és a dir, aquells reportatges que, fets inicialment a petició dels industrials gestors, ens presenta ara una nova visió més enllà de l’expressió en l’evolució de l’home i la màquina en perspectiva post industrial, ens descobreix la possibilitat de reconèixer i organitzar la creativitat artística a través dels ritmes distints i diversos d’una vida d’estructures tècniques i mecàniques.

---

[1] Fundació Vall Palou. Roger de Llúria, 2 baixos - E-25005 Lleida (UE) - Tel. & fax 973254937 - fvp@fundaciovallpalou.org

[2] Fischer, Ernst. The necessity of art. Planeta de Agostini. Buenos Aires. 1993.

[3] Lentini, Luigi y varios autores. Arte y Crítica en el siglo XX. EUNED. Costa Rica. 1986. Pg.20

[4] Günter, Hanns. “Technische Schönheit”, introducción a la belleza técnica, ed. Emil Scheffer, Orell Füssli Verlag. Coll. Schaubücher nº 3 Zurich/Leipzig. 1929. pag. 6-9, en Olivier Lugon, “La photographie en Allemagne – Anthologie de textes (1919-1939). Ed. Jacqueline Chambon. Pg. 164.