Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedra. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 d’agost del 2014

La pedra...





La pedra acomboia el pensament i la distancia d'aquest de la obra dels homes. Ànima que reflecteix cor i cor que reflecteix l'encaix de la nostra existència amb les dinàmiques del creixement en la raó i la essència del bé, a traves de la paraula inicial i iniciàtica que ens fa lliures i iguals, honorant a la vida que trajectar hauria’s cap a la felicitat... 

© Albert Balada
12-08-2014


El silenci plana...




El silenci plana, la pedra sembla guardar-lo, enyoradissa del temps que passa també inexorablement per ella, que la fa vella i bella alhora, amagada del progrés...

© Albert Balada
29-07-2014

dissabte, 15 de març del 2014

Hi ha racons...



Hi ha racons que respiren; pedra, fusta, vi... esdevé com un èter imperceptible que es manté sempre en el record, quan trepitges aquells carrers que ressonen, aquells carrers que et xiuxiuegen la història a través del sentiment... Pots sucumbir o, fer com si no va en tu, però és difícil no deixar-se embriagar, ni que sigui per un instant pels sonors silencis, els espais ombrívols, les càlides mirades i els somriures de complicitat... un bon “vin de paille” i deixar'te endur per les aromes de l’esperit ... 

© Albert Balada
15-03-2014

dilluns, 23 de setembre del 2013

Allò que veritablement importa...



Allò que veritablement importa és el com ets ara mateix, no sucumbint a cap veu, interna o externa que impedeixi el teu progrés, el teu pas endavant en aquell camí que és la vida, en el teu creixement. És absolutament irrellevant el que vas fer, on i perquè, allò important és el que facis en cada moment, prenent-ne, però consciència, sense ser esclau, sinó senyor dels teus actes que s’han d’haver emancipat, gasela, àguila, arbre o pedra, així és com has de ser, perfeccionant-te en cada una de les formes que adoptis i essent conscient que et cal conèixer-te a tu mateix, com era escrit a la pronaos del temple de Delphi, per a poder entendre’t a tu i la teva posició i la teva natura, com al proïsme en la seva posició i en la seva natura, d’aital manera que reconeguem en el camí de la veritat, les causes que alimenten el patiment, que no són altres que l’absència d’humilitat i generositat que ens haurien de ser exigibles.

© Albert Balada

23-09-2013

divendres, 10 de maig del 2013

La pedra...








La pedra, simbolisme per naturalesa, esdevé preuada si hom entén la virtut de la calma i l' acerb del treball en harmonia i sintonia amb la natura; amb l'arbre, el que arrelat en la terra ens identifica el model cosmogònic d'entendre que la cosa més minsa forma part del tot, com nosaltres i el perfeccionament en aquesta construcció divina, només l’aconseguirem de la mà del vent, del fred, del foc, de l'aigua, dels meteors que ens ajuden a cisellar la pedra símbol de l'església primitiva, també...

© Albert Balada
09-05-2013
 

dissabte, 3 de novembre del 2012

Com seria...


Com seria la rosada sense l’alzinar veí, sense la calma que guareix de vent i pluja a redós de l’ àbsida malmesa reverdint en el temps la pedra que l’home va conrear? 

Com seria el silenci en el seu trànsit per les angostes restes, quan aquest esdevé sonoritat pètria que regalima per les estances? 

Com seria tot plegat si el pas de l’ànima maldestra hagués permès de conrear nous signes en els itineraris vitals? Potser el món seria el mateix o ben bé un altre o ves a saber si, què...


Albert Balada © 02-10-2012