Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humilitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humilitat. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 d’agost del 2014

Sigues...




Sigues honrat en els teus actes amb tothom. Creu en la justícia, però no en la que diuen els altres sinó en la teva pròpia, en el teu coneixement i en el dels que t’han precedit, perquè has de ser font de la distinció entre el bé i el mal, entre el correcte i l'incorrecte.


Aixeca't, sense por i amb humilitat que no sigui falsa, per sobre la massa de gent amb por d'actuar, doncs amagar-se com una tortuga dins la closca no és viure, cal tenir un valor heroic, encara que resulti perillós, que no és altra que viure plenament, de manera complerta i meravellosa, sense ceguesa, però amb intel•ligència, essent fort en el respecte i la prudència. 

Has d’entrenar la ment i l’ànima, més enllà de la força dels homes, desenvolupant el teu poder en l’ús del bé per a l’altri, amb compassió necessària per a ajudar als teus companys en el seu camí, sempre que et sigui possible.

No abonis la crueltat, doncs no has de menester demostrar la teva força, ans sies cortès fins i tot amb els teus adversaris, doncs sense aquesta actitud, no series diferents dels animals, car has de ser respectat per la manera com tractes als altres, aquesta és la teva veritable força, aquella que es farà evident en els moments de necessitat.

Sigues honest i acompleix allò que dius, perquè quan alguna cosa emprens ha de semblar com si ja l’haguessis fet, però que res ni ningú pugui aturar la teva paraula, doncs en el simple i senzill fet de prometre o jurar hi ha d'haver la suficiència, car parlar i fer han d’esdevenir el mateix. 
Sigues tu el teu propi jutge, amb la consciència com les teves decisions reflecteixen el que realment ets, ningú pot amagar-se d’un mateix.

I com que fer o dir una cosa et pertany, sigues responsable del fet o del dit, com de les seves conseqüències, això et farà intensament lleial, perdurablement fidel, doncs les paraules d’un home lliure i de bons costums són com les seves empremtes i et seguiran per sempre.


© Albert Balada
25-05-2014

diumenge, 22 de desembre del 2013

Mai...



La fotografia és original de Santha Faiia.


Mai no estiguem tan enfadats que no ens sigui possible de comprendre l’amor que es desprèn de tota obra, de tot fet, de tota circumstància, fins i tot del silenci més profund. El privilegi de viure, fins i tot des de la perspectiva més humil, ens ha de permetre donar testimoni del valor que representa. La serenor, doncs, ens ha de permetre copsar aquell bri de llum que es fa lloc entre la foscor més intensa, doncs gràcies a ella viu augmentant-ne el seu significat, enaltint-ne l’esperança i perpetuant-ne el sentiment. Evitem, doncs, malbaratar la existència en discussions vanes i estèrils, gaudim de tota circumstància, doncs en ella hi ha el nostre reflex, que no és altra que la nostra essència, part d’un Tot present i secular, d’un vincle permanent .   
   
© Albert Balada

22-12-2013

dimecres, 4 de desembre del 2013

L'aprenentatge...



L’  aprenentatge pot sorprendre’t de vegades, com si en realitat fos un acte reflex que et retorna en allò que has volgut transmetre, de manera inversemblant, descobreixes en les reflexions dels qui et fan companyia en el camí de la vida, notes de llum que acoloreixen el seu sentit. Aprendre doncs, fins i tot quan ensenyes, resulta d’un acte d’humilitat en el reconeixement de la saviesa en les paraules dels altres, en els missatges que conreen l’univers del pensament i aleshores tot cobra un sentit distint, que et porta a sentir-te'n agraït a per la oportunitat que se't dóna, aprendre de les causalitats, explorar les virtuts i el que és millor, sentir-te’n intacte però a l’hora en creixement.    

© Albert Balada

04-12-2013

dilluns, 2 de desembre del 2013

Els paisatges



La fotografia és original de Jibstudios.

Els paisatges de la vida se’ns dibuixen pas a pas, tot fent descripcions de sensacions que ens omplen, cridant l’atenció de detalls que potser mai són tinguts en compte, una perspectiva complerta que oculta tota una experiència que se’ns articula al llarg del temps; ens cal doncs saber gaudir de l’experiència, sense ingenuïtats ni fent aflorar problemes que, de fet, no existeixen més que en les nostres convencions mundanes.

Algú va dir que la “humilitat, avui en dia, ha quedat orfe” , ben encertada afirmació, car ens hem transferit de les confidències íntimes, la calma i la introspecció, a les consignes, com si aquesta transformació cultural tingues la consistència necessària que ens ha de permetre avançar, també, en el nostre propi reconeixement; aquí hi descobrim un dels errors de la modernitat, doncs és en la exercici de les formes preestablertes, com recreem el paisatge, com dibuixem una via que difícilment ens ajuda a créixer, ans al contrari, ens encadena, lluny d’alliberar-nos i gaudir.

©Albert Balada
02-12-2013 

dissabte, 26 d’octubre del 2013

L'humilitat...



La fotografia és extreta del blog Globedia


L’ humilitat esdevé un bé preuat quan on repassa la vida i hom descobreix que no hi ha moneda de més valor que aquella que defineix un món personal en el que el gaudi comporta nogensmenys que la necessitat de reconèixer les coses belles la creació t’ofereix, i en el respecte i veneració, establir-la com quelcom d’important, com important és reconèixer en la saviesa, en el coneixement i el seu aprenentatge, però també en la aprehensió d’aquelles raons atàviques que, com a raons no escrites, són enllà, esperant les conreïs, ambdues, bellesa i saviesa ens transporten, de la mà de l’absència d’orgull i pretensió a aconseguir la força vital necessària per a comprendre-ho tot i esdevenir-ne part consubstancial.    

© Albert Balada

26-10-2013

dissabte, 28 de setembre del 2013

Quan la modèstia...



La fotografia és fet a la fira de Sant MIquel d'Hostalric i és original de Montse Esteba

Quan la modèstia i l’ humilitat no són suficients, aleshores ha d’entrar en joc la generositat, només així els essers transcendim la nostra pròpia humanitat i reflectim en la nostra vida, aquelles realitats que ens enllacen amb l’Univers, en la senzillesa i el valor dels actes, doncs,  serem reconeguts com a fills de Déu, aleshores serem capaços de comprendre la immensitat de la creació, entendrem, tanmateix, el sentit de la vida que ens és dada, i en aquell silenci de nounat, esdevindrem, de nou en connexió d’ànimes, perquè no hi ha res de més important que aquell reconeixement, que aquell retorn a les essències de la nostra condició humana amarada de la amb que Llum la providència ens rega, només ens cal adquirir la capacitat de saber observar i comprendre, de saber-nos amarats, en la vida, de la vida mateixa, per esdevenir en el Tot, un mateix. 

© Albert Balada

28-09-2013

dilluns, 23 de setembre del 2013

Allò que veritablement importa...



Allò que veritablement importa és el com ets ara mateix, no sucumbint a cap veu, interna o externa que impedeixi el teu progrés, el teu pas endavant en aquell camí que és la vida, en el teu creixement. És absolutament irrellevant el que vas fer, on i perquè, allò important és el que facis en cada moment, prenent-ne, però consciència, sense ser esclau, sinó senyor dels teus actes que s’han d’haver emancipat, gasela, àguila, arbre o pedra, així és com has de ser, perfeccionant-te en cada una de les formes que adoptis i essent conscient que et cal conèixer-te a tu mateix, com era escrit a la pronaos del temple de Delphi, per a poder entendre’t a tu i la teva posició i la teva natura, com al proïsme en la seva posició i en la seva natura, d’aital manera que reconeguem en el camí de la veritat, les causes que alimenten el patiment, que no són altres que l’absència d’humilitat i generositat que ens haurien de ser exigibles.

© Albert Balada

23-09-2013

divendres, 6 de setembre del 2013

La compassió que alimenta...


La fotografia és original de Martine Olivieri

“La compassió que alimenta la humilitat neix d’una comprensió més profunda i íntima de l’ordre superior de totes les coses; quan entenguis que l’altre, el teu proïsme, pateix per a que tu puguis tenir el privilegi d’ajudar-lo, és aleshores, i només aleshores, quan hauràs esdevingut veritablement humil i hauràs deixat, per tant, de banda la compassió que alimenta el teu ego, aquella compassió que et fa sentir-te superior davant del teu proïsme, al que veus per sota teu.”  

© Albert Balada

06-09-2013

dissabte, 31 d’agost del 2013

Cada paraula...




La fotografia és original de Montse Esteba

Cada paraula que pronunciem o escrivim, no es malmet i s’enlaira més enllà de la seva intangibilitat, en un recorregut que ens retorna, com una marca, un senyal que ja no s’esborra, de manera que també a través de la paraula estem connectats  amb l’Univers, per això, cal que ens fortifiquem davant de tot discurs difamatori, de la mateixa manera que ens hem de cultivar d’aital manera que no ens perdem, establint les barreres necessàries en la nostra comunicació verbal o escrita.

El poder de la llengua es demostra de manera clara a través de la història, on la vida i la mort hi ha estat vinculades, té més valor que la espasa mateixa, de manera que se’ns fa necessari de cuidar-nos molt i vetllar per a que siguem lluny de les paraules del circuit del mal, el que s’aconsegueix a través de la lectura, de la contemplació, de la reflexió, de manera que tot s’acabarà conduint a mitjançant una determinada disposició mental que ens allunya de la vulnerabilitat aportant-nos, alhora, la possibilitat, també, de defugir la difamació, i fins i tot de comprendre en el reconeixement de la nostra imperfecció com el proïsme que malda en determinades satisfaccions encara no ha estat capaç de descobrir-se en la pròpia i particular imperfecció.

La modèstia personal, la humilitat en les actituds, ens ajudaran doncs a conduir-nos, també, en la nostra comunicació, com a instruments d’ordre social.    

© Albert Balada

21-08-2013

dijous, 20 de juny del 2013

L'odi és un pecat que enverina...



L’odi és un pecat que enverina el cor, perdonar és una virtut que cura aquell enverinament; si vols el perdó, primer has de saber perdonar. Només pots entrar en oració i meditació, si has alliberat la teva ànima de tota mostra d’odi, tot entrant en la humilitat i aconseguint, d’aquesta manera la tranquil·litat de consciència, doncs és en l’orgull que sustenta l’odi, on es divisa el pensament idolàtric, aquell que porta als essers humans a la seva pròpia destrucció...

© Albert Balada

20-06-2012

dilluns, 22 d’abril del 2013

Una cita: Eclesiàstic





“ La humilitat. Fill meu, sigues humil en tot el que facis i t’ estimaran més que al que fa molts regals. Quan més gran siguis, més hauràs d’humiliar-te; així agradaràs a Déu. Perquè gran és la misericòrdia de Déu, i ell revela als humils els seus secrets. No cerquis allò que és massa elevat per a tu ni vulguis saber el que és massa difícil. Procura entendre el que Déu t’ha manat i no et preocupis del que està en secret. No t’inquietis per allò que et sobrepassa, doncs el que has vist ja és prou per a tu. Molts s’han deixat enganyar per les seves pròpies idees i falsos pensaments han desequilibra la seva ment.  Al que és tossut, al final l’hi ho anirà malament i al que estima el perill, en ell perirà. Al tossut li espera molt de patiment, i al pecador amuntega més i més pecats. La desgràcia de l’orgullós no té remei, doncs és el plançó d’una mala planta. El savi entén els proverbis dels savis; el que escolta atentament s’alegra en la saviesa.” [1]



[1] Eclesiàstic 3, 17-29

dijous, 27 de desembre del 2007

Valors


Saber que en la prudència s’hi amaga tot un món que et permet, però, des del silenci més ben intencional descobrir-lo i fer-ne partícips a la societat mateixa, a l’entorn que es vol transformar, perquè tot està en profunda transformació, fins i tot nosaltres mateixos canviem dia a dia mentre recollim experiències, però la recerca de la justícia i el bé social requereix un lideratge ferm, sustentat en els preceptes i els valors que atorguen els principis antics que donen, a la vegada, sentit a la vida humana, des de la perseverança, amb la paciència com aliada, recorrent els camins sense deixar-nos arrossegar per velles lleialtats i tòpics mal entesos. Descobrir en la simplicitat de les coses aquella essència que dona sentit a tot plegat i que ens permet no distreure’ns en el nostre camí per circumstàncies banals i afegides, perquè no hi ha res amagat sota el sol ni la lluna i tota veritat acaba aflorant, encara que de vegades et puguis sentir sol en la defensa d’uns ideals, d’uns dogmes, però en la modèstia, la tranquil·litat i el respecte és on es troben les virtuts extenses de la nostra consciència.