Pepe Montilla ha donat a conèixer el govern, amb nou estil, no hi ha hagut gent cremada o rebotada, és el que cal, és l’estil Montilla, amb les filtracions que vulgueu, però sense necessitat de ventejar el que hi ha o no hi ha.
Els mitjans de comunicació, acostumats a fer de politòlegs amb millor o pitjor fortuna qualifiquen el nou govern de continuísta, res més lluny, hi ha consellers i conselleres que repeteixen, alguns en la mateixa conselleria, però es conegut i ben segur que les exigències que els planteja el seu càrrec i la gestió del seu departament difereix substancialment de les exigències de la política de Maragall, el president sortint.
A Lleida ens han assignat Agricultura, Indústria Agroalimentària i Alimentació (1 sola conselleria malgrat en semblin 3), felicitacions a l’amic Quim Llena, però em plantejo si no va essent hora que es deixi de pensar en Lleida en clau de pagesia o agricultura. Ahir ho recordava en la tertúlia de ràdio popular. Prenem exemple de la II República, on és va nomenar un advocat laboralista com en Lluís Companys, Ministre de Marina. Llàstima!, ho va instaurar Pujol i continuem amb aquests tics, potser és la imatge que algun ex alcalde de Lleida ha donat en els entorns polítics i econòmics de Barcelona, ves a saber!
En tot cas ara toca fer feina, ara toca, si més no, continuar, això sí, una tasca ben feta per l’anterior govern i endegar una important tasca, el desenvolupament del nou Estatut. També la meva felicitació a tots, però especialment a la meva amiga Marina Geli, que repeteix a Salut o a la també amiga Montserrat Tura, amb una excel·lent tasca a Interior que també la farà, a ben segur a Justícia. Caram amb els metges, quina quota en el govern, riu-te’n de la de la paritat!
Els mitjans de comunicació, acostumats a fer de politòlegs amb millor o pitjor fortuna qualifiquen el nou govern de continuísta, res més lluny, hi ha consellers i conselleres que repeteixen, alguns en la mateixa conselleria, però es conegut i ben segur que les exigències que els planteja el seu càrrec i la gestió del seu departament difereix substancialment de les exigències de la política de Maragall, el president sortint.
A Lleida ens han assignat Agricultura, Indústria Agroalimentària i Alimentació (1 sola conselleria malgrat en semblin 3), felicitacions a l’amic Quim Llena, però em plantejo si no va essent hora que es deixi de pensar en Lleida en clau de pagesia o agricultura. Ahir ho recordava en la tertúlia de ràdio popular. Prenem exemple de la II República, on és va nomenar un advocat laboralista com en Lluís Companys, Ministre de Marina. Llàstima!, ho va instaurar Pujol i continuem amb aquests tics, potser és la imatge que algun ex alcalde de Lleida ha donat en els entorns polítics i econòmics de Barcelona, ves a saber!
En tot cas ara toca fer feina, ara toca, si més no, continuar, això sí, una tasca ben feta per l’anterior govern i endegar una important tasca, el desenvolupament del nou Estatut. També la meva felicitació a tots, però especialment a la meva amiga Marina Geli, que repeteix a Salut o a la també amiga Montserrat Tura, amb una excel·lent tasca a Interior que també la farà, a ben segur a Justícia. Caram amb els metges, quina quota en el govern, riu-te’n de la de la paritat!
