No ens enganyem, malgrat que sembli que als USA hi hagi la clara diferenciació dreta i esquerra, és més una diferencia entre liberals i conservadors que altra cosa, però evidentment podem estar més que satisfets que els representants del Partit Demòcrata, quin símbol és un ase, hagin guanyat, símbol, que com el de l’elefant en els republicans té el seu origen, curiosament en unes caricatures a finals del segle XIX al setmanari Harper’s Weekly a rel d’un article publicat al New Yord Herald l’any 1874 on es feia una comparativa de zoològic.
Mentre que durant dècades els demòcrates s’han vist obligats per raó del perfil ideològic del votant nord-americà a combatre als del Partit Republicà en el seu terreny i amb els eus propis arguments, ara, la guerra de l’Iraq, a la que alguns demòcrates hi eren favorables, els ha donat armes, quan el nombre de morts, ja 3.000 soldats americans té una cifra que pot afectar al ideari simbòlic, el cert és que quasi sense programa, d’això es queixava precisament Georg Bush als seus, i amb l’argument similar al de la contra la guerra de Vietnam, és a dir "si no hi haguéssim anat, ara que s’ha demostrat que no hi havia armes de destrucció massiva, no s’haurien mort els nostres fills". Evidentment l’argument no qüestiona més que l’enviament de tropes a l'Iraq, ni les accions bèl·liques, ni Guantànamo, només l’opció d’enviar-hi tropes i enfocar-ho com una guerra a la que no calia anar-hi.
Cert és que això ha servit per recuperar després de força temps, l'any 1994, la cambra de representants, el poder legislatiu, que oh sorpresa, pot tenir vet legislatiu presidencial, o sia que la cohabitació res tindrà a veure amb la que coneixem nosaltres, per exemple la francesa, només una raó de protocol, l’speker de la cambra de representants serà una dóna, fet altament significatiu en la carrera per la representativitat de gènere, però a més en l’ordre protocol·lari, donat que té el tercer lloc en la successió en cas de greu incapacitat del president, no la que ara tothom, de fet, ja li atribuïm , per cert.
Mentre que durant dècades els demòcrates s’han vist obligats per raó del perfil ideològic del votant nord-americà a combatre als del Partit Republicà en el seu terreny i amb els eus propis arguments, ara, la guerra de l’Iraq, a la que alguns demòcrates hi eren favorables, els ha donat armes, quan el nombre de morts, ja 3.000 soldats americans té una cifra que pot afectar al ideari simbòlic, el cert és que quasi sense programa, d’això es queixava precisament Georg Bush als seus, i amb l’argument similar al de la contra la guerra de Vietnam, és a dir "si no hi haguéssim anat, ara que s’ha demostrat que no hi havia armes de destrucció massiva, no s’haurien mort els nostres fills". Evidentment l’argument no qüestiona més que l’enviament de tropes a l'Iraq, ni les accions bèl·liques, ni Guantànamo, només l’opció d’enviar-hi tropes i enfocar-ho com una guerra a la que no calia anar-hi.
Cert és que això ha servit per recuperar després de força temps, l'any 1994, la cambra de representants, el poder legislatiu, que oh sorpresa, pot tenir vet legislatiu presidencial, o sia que la cohabitació res tindrà a veure amb la que coneixem nosaltres, per exemple la francesa, només una raó de protocol, l’speker de la cambra de representants serà una dóna, fet altament significatiu en la carrera per la representativitat de gènere, però a més en l’ordre protocol·lari, donat que té el tercer lloc en la successió en cas de greu incapacitat del president, no la que ara tothom, de fet, ja li atribuïm , per cert.
Hores d’ara la majoria absoluta de la cambra ja la detenten els demòcrates en front dels republicans, 28 dels 50 Estats (n'han guanyat 20 dels 36 en liça) tenen ja governador demòcrata i sembla que també hi podria haver una majoria ajustada al Senat. Alguna cosa canvia als USA, esperem que això acabi portant un demòcrata de nou a la Casa Blanca en les presidencials.
