Ahir vaig complir amb el meu deure mensual amb Lleida TV, però em van fallar dos dels meus habituals contertulians, la M. Àngels Cabasses (ERC), Vice-degana de Dret i Economia de la UdL i la Marta Alòs (CiU) escriptora i regidora i en el seu lloc varem compartir estona, a més de l’habitual Enric Muntanya (PP) arquitecte, amb Josep Pont (CiU), Diputat al Parlament i Alcalde de Bellpuig i Josep M. Esquerda (ERC) Senador de l’Entesa Catalana de Progrés.
Una tertúlia dura, en la que em vaig haver d'enfrontar amb l’alcalde de Bellpuig en negar-me l’evidència del recurs demagògic de CiU en afirmar la desligitimitat del govern que presidirà José Montilla, varem escoltar les paraules del líder de l’oposició Artur Mas i fins 4 vegades fa afirmar que aquest govern era un engany.
Per la meva part vaig demanar serenitat i respecte, serenitat perquè així no es fa oposició, així s’instiga el cop d’Estat i respecte cap als electors que han votat als diferents partits. De fet vaig prometre que li pagava al líder de CiU un curs de Teoria Política perquè no sap que guanya aquell que pot formar govern, CiU no pot.
Un tema que pot semblar menor i que va tancar en els darrers dos minuts de programa per a mi hauria d’haver estat el tema del dia, l’augment de les diferències entre rics i pobres i com s’estimen ja a Catalunya 1.200.000 pobres; de fet si ho estiméssim sobre els barems que utilitza la oficina del Cens dels Estats Units, una mena d’institut d’estadística d’aquí, veuríem com la xifra s’incrementa, de fet als Estats Units es considera pobre aquell que no arriba als 2’5 vegades el salari mínim inter-professional o sia que apuntem la dada i surt una xifra bàrbara, de manera que aquells que es consideren encara ara classe mitra o mitra alta veurien com de fet els trenca els esquemes i passen a ser el grup baix de les noves classes socials, que la sociologia nord-americana a batejat com: classe treballadora, classe corporativa i classe alta, una bona divisió que es deixa de romasos de les antigues divisions.
Una tertúlia dura, en la que em vaig haver d'enfrontar amb l’alcalde de Bellpuig en negar-me l’evidència del recurs demagògic de CiU en afirmar la desligitimitat del govern que presidirà José Montilla, varem escoltar les paraules del líder de l’oposició Artur Mas i fins 4 vegades fa afirmar que aquest govern era un engany.
Per la meva part vaig demanar serenitat i respecte, serenitat perquè així no es fa oposició, així s’instiga el cop d’Estat i respecte cap als electors que han votat als diferents partits. De fet vaig prometre que li pagava al líder de CiU un curs de Teoria Política perquè no sap que guanya aquell que pot formar govern, CiU no pot.
Un tema que pot semblar menor i que va tancar en els darrers dos minuts de programa per a mi hauria d’haver estat el tema del dia, l’augment de les diferències entre rics i pobres i com s’estimen ja a Catalunya 1.200.000 pobres; de fet si ho estiméssim sobre els barems que utilitza la oficina del Cens dels Estats Units, una mena d’institut d’estadística d’aquí, veuríem com la xifra s’incrementa, de fet als Estats Units es considera pobre aquell que no arriba als 2’5 vegades el salari mínim inter-professional o sia que apuntem la dada i surt una xifra bàrbara, de manera que aquells que es consideren encara ara classe mitra o mitra alta veurien com de fet els trenca els esquemes i passen a ser el grup baix de les noves classes socials, que la sociologia nord-americana a batejat com: classe treballadora, classe corporativa i classe alta, una bona divisió que es deixa de romasos de les antigues divisions.
