És fantàstic l’exemple de democràcia del “Parti Socialiste”, però també la mobilització de la militància, a la que no tan sols es crida a participar en el desenvolupament de les campanyes, també a triar, a decidir, a debatre. Aquest n’és el resultat, les velles guàrdies que representaven Laurent Fabius i Dominique Strauss Kant, han estan sobradament derrotades per una dona, amb caràcter, politòloga, com no podia ser d’altre manera, amb una aposta que encisava als socialistes francesos, tant a encetar nova militància, com a participar activament, més d’un 80% ho ha fet en els 4.000 centres electorals de tota França i la víctòria de Ségolène Royal supera ja el 60%: Chapeau, mes amis du PS!.
Només un risc, un dels elements que sostenia en la seva campanya era el de la democràcia participativa, una de les formes de desenvolupament del paradigma democràtic, que s’ha demostrat a Porto Bello com a no estable. El risc està assumit, ara haurà d’acomplir promeses, haurà de dirigir el disseny d’un programa, perquè la Presidència de la República té moltes competències a França i aconseguir que la dreta dels Zarkozy i Villepin, els seus col·legues de facultat, quedi arraconada.
Oui c’est elle!
Només un risc, un dels elements que sostenia en la seva campanya era el de la democràcia participativa, una de les formes de desenvolupament del paradigma democràtic, que s’ha demostrat a Porto Bello com a no estable. El risc està assumit, ara haurà d’acomplir promeses, haurà de dirigir el disseny d’un programa, perquè la Presidència de la República té moltes competències a França i aconseguir que la dreta dels Zarkozy i Villepin, els seus col·legues de facultat, quedi arraconada.
Oui c’est elle!
