En part des de la segona República, si exceptuem els primers mandats socialistes de la dècada dels vuitanta, mai s’havia donat a Espanta una producció legislativa com la que s’ha produït en el darrer trienni. Certament, aquell que fou portaveu del grup socialista al Congrés en els darrers anys dels governs Aznar (el de la Guerra d’Iraq), José Caldera, ha portat a terme una feina callada i ferma en diferents àmbits que afecten al seu ministeri, el de Treball i assumptes socials.
Un amic meu em destacava avui les dues lleis Caldera que defineixen el treball d’aquest home: La Llei de dependència i la Llei d’igualtat., és cert que respecte d’aquesta segona tinc les meves dubtes que no he amagat, perquè la igualtat no s’imposa, com no s’imposen els valors, però també és cert que ha estat una de les apostes expressament polítiques i per tant en aquest sentit extremadament progressistes, segurament tant avançades com ho va ser el que les dones poguessin votar en la segona república, per tant, felicitem-nos de la voluntat d’aquest castellà, que em va presentar un dia a Lleida la Diputada socialista Tere Cunillera.
Dissabte al matí culmina la tasca desenvolupada a l’entorn de les taules participatives que han de fer aportacions al programa polític i de govern de l’alcalde i candidat socialista Àngel Ros, una Convenció Municipalista que té lloc un cop la nacional ha estat feta a l’hospitalet, on ens aplegarem aquells que creiem en un projecte sòlid i en la persona que el portar a bon port. Certament la recerca d’una societat més justa, d’una societat transformada a partir dels paradigmes clàssics de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, però a més en el desenvolupament dels drets de ciutadania, ha de ser l’objectiu que ens hauríem de fixar tots i cadascun dels que d’una o altra manera confiem en aquest projecte polític, amb la prudència, amb la paciència i amb la capacitat de fer universals aquests principis, contruïnt una societat sens dubte millor.
