Crònica electoral XXXVII: aspectes de psico-sociologia política

Segurament no en parlaran els diaris perquè es tracta d’aspectes de la sociologia política que els passen desapercebuts. Observarem com la gran obra que planteja com a feta el candidat de CiU a La Paeria de Lleida i vigent president de la Diputació ens presenta la reforma de les façanes del palau provincial, de fet una neteja d’estucs, provocada per la degradació de la pedra de l’edifici, amb el que es pretén de donar la imatge que deixa la casa endreçada, res de més lluny, tot i que el darrer dels instruments que ha utilitzat és el plantejament, que si han anunciat els diaris, de la creació del “inserso” provincial per que puguin fer turisme la gent gran per les comarques lleidatanes, segurament la idea els ha sorgit en una reunió de comitè de Campanya on maten dos ocells d’un tret, fer creure a la gent gran que la Diputació pensa en ells i per tant el candidat convergent, això si deixant de banda als ajuntaments, aquells en els que si que té l’obligació de pensar l’ens provincial, i per l’altra la de justificar davant del territori, com en aquests quatre anys ha optat pel monocultiu turístic de la neu, abandonant qualsevol altra possibilitat.

Tampoc no es queda enrera el PP, qui veu com la seva massa electoral retrocedeix, de manera que el seu representant ahir a la tertúlia de Ràdio Popular, a la que també assisteixo, demanava el vot per la seva formació, acció que ja vaig anunciar que era il·legal, però que no demostra sinó la desesperada situació que a Lleida i a Catalunya viuen els populars, que veuen com l’extrema dreta s’apodera del partit a marxes forçades i ho justifiquen tot dient que és preferible que estiguin dintre que fora: lerrouxisme pur.