Ahir veia un programa de la televisió de Catalunya, on els biòlegs ens explicaven l’adaptabilitat dels porcs senglars a la nova realitat del país, una realitat urbana creixent. Segurament aquesta visió del canvi en les etologies d’aquests mamífers ens haurien de fer pensar com interactuem negativament en la natura que ens envolta. Segurament us estareu pensant que m’estic tornant ecologista, no, no és això, però el seguiment del reportatge, que tenia els seus trets negatius, com aquell en el que el presentador s’asseu sobre un “niu” (jau on les femelles alleten els seus garrins) de senglars, el que vol dir que la olor humana farà que no el tornin a utilitzar més, em porta a pensar si el creixement espectacular de les nostres ciutats i pobles té raons racionals o el mercat, allò que tant hem criticat des de l’ideari socialista ens ho està regulant absolutament tot?
Certament la racionalitat, la intervenció ens han de poder arbitrar un creixement sostenible dels nostres marcs de convivència, dels nostres entorns, a partir d’una base d’optimització dels recursos existents, amb la prudència i la cautela necessàries per a no desbordar aquelles previsions objectives que no haurien de ser dirigides, exclusivament per la voluntat del mercat, és a dir el negoci i sí per la necessitat de dotar els nostres entorns del nivell de qualitat exigible en el segle XXI i compatibilitzable per una banda amb els avenços tecnològics i la investigació, com per l’altra amb el respecte tant per l’ésser humà com per la natura.
Evidentment l’acompliment de les “Agendes” i els “Protocols” ens arbitren uns models a seguir, però en aquest aspecte hem de ser ambiciosos i cercar de construir aquella societat nova a partir de variables dependents absolutament de totes i cadascuna de les nostres accions individuals, però també de les nostres accions col·lectives, i per tant ser-ne conscients que l’evolució de la nostra societat depen absolutament de nosaltres i de com a nivell individual, però també des de les administracions, ho gestionem tot, pensem i executem.
Certament la racionalitat, la intervenció ens han de poder arbitrar un creixement sostenible dels nostres marcs de convivència, dels nostres entorns, a partir d’una base d’optimització dels recursos existents, amb la prudència i la cautela necessàries per a no desbordar aquelles previsions objectives que no haurien de ser dirigides, exclusivament per la voluntat del mercat, és a dir el negoci i sí per la necessitat de dotar els nostres entorns del nivell de qualitat exigible en el segle XXI i compatibilitzable per una banda amb els avenços tecnològics i la investigació, com per l’altra amb el respecte tant per l’ésser humà com per la natura.
Evidentment l’acompliment de les “Agendes” i els “Protocols” ens arbitren uns models a seguir, però en aquest aspecte hem de ser ambiciosos i cercar de construir aquella societat nova a partir de variables dependents absolutament de totes i cadascuna de les nostres accions individuals, però també de les nostres accions col·lectives, i per tant ser-ne conscients que l’evolució de la nostra societat depen absolutament de nosaltres i de com a nivell individual, però també des de les administracions, ho gestionem tot, pensem i executem.
