S’intensifica la pre-campanya, és una sensació obvia que, com tot té els seus pros i els seus contres, si no hi ha una oportuna dosificació.
A França la dreta interacciona, Sarkozy envia missatges a l’electorat d’extrema dreta, curiosament ex-electors comunistes, una mica com passa aquí amb aquella nova força política minoritària apareguda especialment en el cinturó industrial de Barcelona. L’extrema dreta francesa per la seva banda, referma el discurs antiintegrador, cercant un discurs de valors sustentat en un model excloent; Royal, probablement haurà de centrar tot el seu discurs en captar un electorat de centre i centre dreta on també hi té no pocs rivals en la fragmentada aposta electoral de França, tradicionalment en les primera volta de les presidencials. La articulació del discurs, un fet important doncs al veí país, on es recupera el discurs de les idees contra el discurs dels programes.
A Lleida, Àngel Ros, tanca el procés participatiu amb la Convenció Municipalista que dissabte ha de reunir a tots els qui han participat i aportat idees i suggeriments al programa polític i electoral del candidat socialista a la reelecció, a quasi dos mesos vista de les eleccions que vindran, marcades per uns trets diferencials essencials respectes d’anteriors comicis: l’intent de manteniment de l’statu quo per part de les forces minoritàries de dreta i esquerra, l’intent a la desesperada de la dreta nacionalista d’assolir una massa electoral que no té a partir de l’argument simple de que hi ha massa concentració de poder i l’intent de les forces extra-municipals (en analogia a la denominació de les extra-parlamentàries), d’arrabassar vots al partits tradicionals, sense que serveixi ben be per gran cosa si no arriben al 5% de barrera electoral.
