Diuen els annals de la mitologia grega que els Camps Elisis son aquell lloc, aquella part dels inferns on van a residir les ànimes dels homes virtuosos que hi porten una vida, una existència de gaudi i felicitat, en mig de paratges verds i florits, ànimes que tenien la possibilitat de retornar al món dels vius.
Avui m’ha pres la tendresa, el record de l’amic perdut, He assistit a la inauguració oficial dels nostres Champs Elissées, els Camps elisis de Lleida, els “campos” com ho diu la veu popular, aquells del que tant orgullós se sentia el meu amic en Pepe Brocal, el que reivindicava i reclamava una atenció especial a aquest lloc emblemàtic de la ciutat de Lleida. Ja està, ja ho tens amic, una remembrança dels jardins romàntics i el t eu amic, l’Àngel avui els ha inaugurat, el teu net, l’Adrià hi ha estat , la teva filla la Neus, també, els teus amics també, i tu, amb nosaltres.
M’he trobat perdut, sense tu en aquest paratge, quan fèiem el nostre “mojito” al bar del River, a la tarda en caure el sol, recordes Pepe, avui tens la primera fase dels camps elisis feta, com tu volies, perquè joves i vells hi poguessin passejar, on els nens hi trobessin un espai.
El vent ens tocava el rostre i semblava com si la teva carícia ens digues estic content, sóc amb vosaltres amics meus i he plorat amic meu, he sentit les teves paraules, he sentit la teva mà, els teus consells, els teus ànims en moments difícils, tu ho saps amic, ara ja tenim els “campos” però no et tenim a tu, ara fa sis mesos i escaig que ens vas deixar, i tant et trobo a faltar, tant, que la tristor m’embarca fins i tot en els moments feliços com aquests en que l’Àngel, el nostre amic, feia la glossa de la historia dels Camps, dels records, jo t'he recordat passejant amb el teu net, davant del monument a Pablo Iglesias, davant del monument a l’Alcalde fuster; paraules d’amor en definitiva, que ens vas transmetre, senzilles, sense complicacions, com erets tu, José, a la nostra ciutat, el teu autèntic amor, el nostre autèntic amor.
