Fa alguns anys era una impromptu que qualificava la diferencia entre una campanya i una altra, era una aposta per a la modernitat. Avui, és un instrument necessari, imprescindible, tot i que no se n’ha valorat encara el seu real efecte electoral. Estem parlant de les blogs i webs electorals. I faig aquest introit perquè avui Àngel Ros, l’alcalde de Lleida i candidat socialista a la reelecció, ha presentat la seva pàgina web i l’ha definida precisament amb aquests dos vocables: qualitat i amigabilitat, i hi estic absolutament d’acord.
Certament des d’una perspectiva absolutament objectiva, supera a les conegudes dels seus adversaris, la del representant d’ERC, un pur blog recull articles de premsa i que cita unes visites que no poden ser observades pel consultant, o la del representant de CiU que va iniciar d’hora la campanya i va permetre que el seu fòrum fos un de baix nivell, insultant diria jo.
El web que ha confeccionat el bon amic Jordi, un professional d’alt nivell, que malgrat la seva joventut dedica no poques hores al treball constant, aporta un valor afegit diferencial, no ja respecte de les webs opositores, sinó també respecte de la pròpia web oficial del partit, aporta un perfil definitori del propi candidat, sobrietat i tot un conjunt d’elements que a ben segur podreu anar descobrint si visiteu http://www.angelros.cat/.
Reflecteix, com poques webs ho fan, una manera de ser, un perfil que es va descobrint mica en mica quan t’endinses en les seves planes, de fàcil consulta, amenes i amb vídeo que ens intenta descobrir, l’home, el pare, el marit, el militant, el polític, el ciutadà, el projecte. Segurament no serviria de gran cosa si aquesta web, no permetés de fer aportacions ciutadanes, no incentivés la participació en l’elaboració del programa electoral socialista, en el programa electoral d’Àngel Ros, és per tant un autèntic instrument de campanya que fa que aquesta sigui, des de la òptica del PSC a la ciutat de Lleida la més participativa de la història, com bé diu la directora de la campanya, la companya Marta Camps,