La vida et dóna algunes
sorpreses, ja m’hi vaig acostumant, però qui m’ho havia de dir que en un d’aquells
recessos previs a l’entrar a l’aula, una alumna em demanés permís per
regalar-me un llibre que havia publicat al 2008; ja em direu demanar-me permís...!
Jo feia poc que havia perdut a la meva “cendreta” una mig siamesa que ens havia
acompanyat durant gairebé 12 anys.
Era lògica la seva petició, no
tothom entén la íntima relació que s’estableix amb un gat, entenent els seus
signes, el seu llenguatge, el seu misteri però imagino que va saber interpretar
la meva tristesa, i si més no, que acceptaria el regal, i és clar que sí!, de
manera unes classes més enllà, no gaires, em va obsequiar amb el llibre, que és
en realitat una declaració d’amor als gats, on la seva reflexió final, no me’n
puc estar de copiar-la aquí, com un homenatge a ella, la meva alumna, la Maria
José Cortina, però també a la meva gata, que és en el seu Orient etern, i que
tanta estima ens va donar i a la que tant vaig plorar; diu l’autora:
“ Aquest món enigmàtic i fascinant dels gats, estimar-los,
observar-los, acaronar-los, fa que em senti profundament unida al misteri de la
vida, a aquella vida que emergeix amb força de les entranyes de la terra, i que
ens regala la meravellosa riquesa d’una natura a la que mols mirem amb passió i
respecte, convidant-nos a compartir la nostra vida amb esser d’altra espècia i
a gaudir de l’immens plaer que dóna el descobrir els diferents llenguatges de l’amor”[1]
© Albert Balada
28-05-2013
[1] Cortina, Maria José. “La
gata bajo la luna”. Ed. El Clavell. Premià de Mar. 2008
 |
| La Cendreta (acs) |
