Ho deia Serrat “....son aquellas pequeñas cosas....”, és cert, avui tot passejant per la Rambla me n'he adonat, veure-la amb altres ulls, mirant al cel, als arbres, reconeixent els bancs, les llums, sota l'ombra plaent dels plataners, són efectivament aquestes petites coses les que valen la pena i no altri, petites coses com l'acompliment d'un termini, el que la llei estableix per a l'entrada en vigor d'una llei orgànica després de la seva publicació al B.O.E. I ja vegeu, ara sí, ara ja tenim nou Estatut, benvingut el nadó a casa seva! (Ara a esperar a veure com són els seus clons i com respon el regne a la malvada bruixa que el vol veure morir (només l'estiu em pot fer utilitzar un símil de compte de fades, com estic......).
Ja vegeu com es poden mirar les coses des d'una nova perspectiva, si t'allunyes lo suficient per veure tots els interessos que planen sobre el fet polític, més que sobre la política, un concepte eteri i generalista, de fet la llunyania de la societat no tant de la política com dels partits polítics explica una mica aquesta reflexió i de fet ens projecta per aquesta disfunció, diríem que orgànica, a la novació de les formes emprades des del segle XIX (ja ho sé em repeteixo), però cal explicar una mica aquesta manca de sintonia.
De fet la gestió política, un fet social per excel·lència no té perquè no veure's afectada per totes les banalitats que afecten la vida quotidiana, laboral, social, afectiva. Tots i cadascun dels tics que en tots els àmbits de la vida es donen també els trobem en la “res” política, les mateixes ambicions, les mateixes traïcions, les mateixes enveges, les mateixes indignitats i de vegades, només de vegades el paper solidari de les organitzacions, perquè resulta tant i tant complicat establir un llindar que faci remoure consciències, però ai las, el model polític és un model tradicionalment sustentat en el conflicte i per tant sotmès a totes les directives que això comporta, interna i externament.
Per això, la carícia sincera i agraïda de la meva gata “dolça”, recentment adoptada acostuma a ser la millor satisfacció, ...de vegades.
Feu-me cas, adoreu al déu de les petites coses, val més la pena que l'adoració incondicionada a tot lideratge!
