dimecres, 2 d’agost del 2006

Cuba: relleu gerontocràtic, establiment d'un govern provisional de transició cap a ves a saber on.

En el post anterior feia referència al secretisme propi de les dictadures sobre l'estat de salut del dictador. El diari "Granma" ha tardat 3 díes en reconèixer la situació i ho fa atribuïnt a Fidel Castro unes paraules que fan palès aquest argument que substento i que transcric en castellà per mantenir-hi l'esperit: "mi estado de salud se convierte en un secreto de estado que no puede estar divulgándose constantemente".

De tota manera se n'ha fet una interpretació sesgada del document anomenat "Proclama del Comandante en Jefe al pueblo de Cuba", perquè malgrat es repeteix constantment el terme provisional, el dictador estableix de manera perentòria un nou govern a l'illa cubana , això si encapçalat pel seu germà i membre de politburó gerontocràtic.

En Raül Castro hi delega, en aquest mateix ordre, les funcions de:
a) la primera secretaria del PCC
b) la comandància en cap de les forces armades revolucionàries
c) la presidència del Consell d'Estat i de Govern de la república cubana

A José Ramon Balaguer el ratifica com a Ministre de Salut Pública, tot i que ho fa sota l'eufemisme de la delegació de funcions en el programa nacional i internacional de Salut Pública.

Nomena com a Ministres d'Educació als membres del Politburó: Ramon Machado i Estaban Lazo, també sota l'eufemisme delegatori de funcions en el programa.

En el gerontòcrata Carlos Lage, Secretari del Consell de Ministres i membre del Politburó el nomena Ministre de la Revolució energètica, també sota l'eufemisme de delegació de programa.

Ratifica al President del Banc Central de Cuba, Francisco Soberón, a Felipe Pérez de relacions exteriors que junt amb lage hauran de constituïr una comissió de control financer, amb el que d'alguna manera Carlos Lage assumiria una mena de vicepresidència.

Certament la proclama és un testament polític a totes llums un testament polític en afirmar al final del text i cito novament en castellà: " Pido al Comité Central del Partido y a la Asamblea Nacional del Poder Popular el apoyo más firme a esta Proclama", i continua dient: "No albergo la menor duda de que nuestro pueblo y nuestra Revolución lucharán hasta la última gota de sangre para defender estas y otras ideas y medidas que sean necesarias para salvaguardar este proceso histórico."