El discurs polític esdevé el resultat d'una clara controvèrsia entre l'opinió pública i l'opinió publicada, la recerca de valors comunicatius en els diferents líders de les llistes electorals que representaran als partits a les properes eleccions legislatives catalanes en aquesta circumscripció és inútil, qui pot aportar un discurs coherent i diferenciat?, qui aporta notes particularment significatives que ens pogués fer pensar en la recepta necessària, en el model del lideratge clàssic?.
En aquest context és interessant de descobrir les aportacions d'Immanuel Wallerstein, quan ens parla de política, però també de la llei i de la moralitat, aquesta darrera variable que fa raonables els nostres actes i els emulsiona de la diferencial democràtica.
Pràcticament ningú pot avui afirmar amb rotunditat que els procediments democràtics són els que vesteixen la configuració de la “res política”, el model sustentat per les elits polítiques de les diferents opcions en lliça manlleva amb tota seguretat aquells principis que haurien de definir la raonabilitat de una societat sotmesa a moltes pressions de variables especulatives.
Val la pena recordar literalment unes paraules de John Rawls: “La justícia és la primera virtut de les institucions socials, com la veritat ho és dels sistemes de pensament. Una teoria, per molt elegant i econòmica que sigui, ha de ser rebutjada o revisada si no és vertadera; així mateix, les lleis i les institucions, independentment del seu grau d'eficiència i bon disseny, han de ser reformades o abolides si són injustes.”.
Com també ens és útil el seu segon principi dins de la Teoria de la Justícia que ve a recordar-nos, en uns moments de tensionament polític electoral dins de les organitzacions, que: “cap mena de consideració relacionada amb les anomenades "raons d'Estat" pot justificar que es vulnerin els drets i les llibertats bàsiques d'una persona o d'una minoria de persones. Vulnerar alguns d'aquests drets equival a no respectar la igualtat bàsica que hi ha entre els ciutadans en una democràcia; és donar més importància a unes persones que a unes altres. I això és injust”.
Aquest factor, donar més importància a unes persones que a unes altres és, en el que podem anomenar un model clàssic de les organitzacions, el que passa quan es va la recerca del perfil suposadament idoni o senzillament per a bloquejar opcions personals que no interessen.
