Llegeixo als mitjans com el relleu d'Hereu a Clos a Barcelona s'anuncia, i en veu alta, com una victòria de lo que el quart poder anomena “el aparato”, és a dir i en termes més assenyats en l'anàlisi de la realitat dels partits polítics, la seva estructura orgànica. Algun fins i tot comença ja aventurar la proximitat entre aquesta fórmula i la que es dóna en els models de seccions locals de partits com ara l'SPD alemany el PSF francès.
El cert és que hi comença a haver un relleu generacional que implica que la generació nascuda al voltant de 1960 (+/- 5) comença a desfer-se del tap que suposava una generació que va definir tot el trajecte polític des de l'adveniment de la democràcia fins avui. I és cert el que opinen els mitjans, aquesta gent que ara assumeix noves responsabilitats, ha definit la seva carrera política a les agrupacions, al menys pel que fa als partits d'esquerra en general i al PSC en particular.
Tot i així el relleu ha estat i és dificultós en determinats indrets i fins i tot quan es fa manté un cert dirigisme, amb tics més propis de les dècades 70 i 80 del passat segle. Però certament tot ha de fer el seu curs i el relleu és inevitable com ha succeït a Barcelona i en el seu dia també a Girona o Lleida.
¿Y el aparato?: ¡bien gracias!
