Corro el risc de ser considerat anti-sionista, ja ho sé, és l'argument dels estúpids que consideren que en no estar d'acord amb l'actitud dels jueus et converteix en el seu adversari, en un antisemita. Ja ho vaig patir l'octubre de 2004 en publicar el meu article "El mur de la vergonya" que argumentava que el pur de separació a Gaza i Cisjordània era un mur que fomentava l'apartheid, com ho va ser el de Varsovia i el de Berlin.
Però feta aquesta introducció, el que cal es parlar ben clar, ja sabem com funciona l'estil de la diplomàcia, ja sabem que el paradigma de la guerra preventiva i perpètua ha quedat consolidat en el quefer del dret internacional i de la mateixa manera com s'han de condemnar totes les activitats terroristes , cal considerar inacceptable la vergonyant actuació de la comunitat internacional, a la zona, però també a les organitzacions internacionals, amb una tebior que fa esfaraïr.
10 anys després, novament s'han cebat amb els civils a Qana i a sobre ens fan una gràcia, atorguen 48 hores de cessament d'hostilitats els comandaments de l'exèrcit israelià. Com podem permetre la invasió d'un país, sense declaració d'hostilitats? Com podem permetre que una vida humana tingui tant poc valor? Com podem permetre que en ple segle XXI passin aquestes coses?
M'havia proposat de no escriure fins a acabar les meves vacances, però aquest diari em serveix per expressar urbe et orbe la meva ràbia continguda, però racional que em fa creure que no hem avançat ni un gram del neolític ençà.
Però el que més greu en sap és la hipocresia en aquest món on els interessos són els qui mouen tots els fils de la economia i la política, no ens enganyem, perquè malgrat creguem en el sistema hi ha un fet indestriable com és la radicalitat nacionalista que és la que mou els fils en un petit país protegit pel gran imperi, un país que ve a representar en una concepció geoestratègica una ambaixada en la frontera del que es considera la civilització occidental.
Continuo dient que ho pagarem tots molt car i com deia Bertol Brecht: "com que jo no sóc......"
L'any 1996, un 18 d'abril, Robert Fisck, periodista el relatava així:
"La sang corria a rius per les portes del recinte de les Nacions Unides, en el qual aquella pobre gent s' havia refugiat. Eren les portes del infern. Quan hi vaig entrar, vaig veure a una jove agafant en els seus braços el cos d' un home de mitjana edat, plorant i cridant una i una altra vegada "el meu pare, el meu pare...". Hi havia bebès sense caps, dones sense braços. Mai més oblidaré el que vaig veure."
Sabeu quina resposta va donar aleshores el govern israelià:
"mai havien tingut la intenció de bombardejar la base de les Nacions Unides i els seus musulmans civils protegits i van sustentar la seva disculpa en que no podíen veure on caurien els projectils.
Per cert recordeu que fa uns dies també van atacar un punt d'observació de les NU, amb quatre observadors morts i ni tan sols una sanció!
Novament, el 30 de juliol de 2006, Israel ha massacrat Qana, i què?! El món te algú més a qui odiar.
