Em deia un conegut meu amb base a Madrid, que aquest cop podem veure en la candidatura socialista al Parlament de Catalunya reflectida la Catalunya real, y apostar d’una vegada per totes, amb el nou instrument legal de que ens em dotat tots els catalans i les catalanes, pel desenvolupament de les polítiques socials necessàries, de pensar en definitiva en els problemes de la gent, que de vegades escapen als designis de la alta política, però que, vulguem-ho o no són els que veritablement importen.
Ara ens tocarà l’exercici de responsabilitat, la recerca dels homes i les dones que han d’acompanyar al cap de llista per Barcelona en les diferents contrades, un exercici de responsabilitat que ens hauria de dur a cercar els/les millors, defugint interessos primaris. Ho sabrem fer? La societat, malgrat la seva escassa participació tendint generalment a obviar la “res política” necessita que apostem per persones amb dedicació, coratge, formació i discurs polític no demagògic.
Recordo ara el model d’elecció de l’antiga democràcia grega, on el paper de “l’atzar” era considerat un dels principals definidors de l’element democràtic en l’elecció de “magistrats” que en acabar la seva comesa serien “jutjats” per la seva gestió, amb resultat moltes vegades de mort o d’ostracisme.
L’evolució de la democràcia liberal en la que vivim ens ha fet establir convencions generalitzades en tota l’òrbita democràtica que exigeix, si més no unes determinades garanties per a que el sistema funcioni, i aquestes garanties son la suficiència exigible a aquells o aquelles que es proposin per a les ocupar un lloc en una candidatura, sense deixar res en mans de l’atzar.
