La primera, la de Serra, queda ja lluny.
Ara la segona, aborda en profunditat la realitat militar i l'adequa, bé de fet més aviat l'aproxima a la realitat civil, a la realitat dels funcionaris de l'estat, sigui quina sigui la seva funció de servei ciutadà.
En resum, i pel que he pogut saber la validació, més que convalidació, de la formació acadèmica amb els estudis de grau establerts i fent-ho a través d'extensions universitàries vinculades als centres de formació militar.
També els mèrits, però la també la formació adequada per accedir a graduacions superiors fa que aquest s'aproximin a les promocions que fan els funcionaris via oposició, per fi sembla que podrem començar a tenir un exercit modern i no diferenciat de la resta de serveis que l'Estat presta als seus ciutadans, diferència que el continuava aproximant a les formes a-democràtiques de gestió de la qüestió militar.
