S'acompleixen ara 70 anys de l'assassinat de Federico Garcia Lorca, el 19 d'agost de 1936. Els investigadors diuen ara que no fou només per la seva adscripció esquerrana, tot i ser fill d'una família benestant i burgesa, les seves amistats o les seves inclinacions sexuals. Sembla que ara es pot provar que també les enveges familiars hi van tenir molt a veure.
L'any 1999 dins de “9 poemes per a una exposició”, li vaig dedicar aquest poema en memòria del seu esperit de llibertat i tolerància:
"Homenatge a Federico"
I la lluna, on és la lluna?.
El seu rostre seré,
amb els ulls lluents
cantava a la negra nit.
Eren les cinc ,
no de a tarda, no.
I la lluna, on és la lluna?,
és preguntava.
Amb la tristor trencant-li el cor.
No fou la bala, no...
I la lluna, on és la lluna!!!
Que la rauxa ja mata el sol!.
Una llàgrima solitària,
un sospir i un viatge cap a l'eternitat.
I la lluna, però, on és la lluna!!??
A la lluna l'ha mort el silenci
i el dol pel poeta assassinat.
A les cinc, amb la negra nit moria.
No hi era la lluna, no,
la lluna moria en ell.
