Potser una de les notes televisives de la setmana hagi estat l'aparició a mira quien baila de l'amic Xavi Deltell, que ha vindicat el seu lleidatanisme en asignar els seus guanys (fets a pols) a l'AECC de Lleida, però a mi, que no vaig veure al Xavi, m'interessa més el que va succeïr dimarts al matí als estudis de TV3, davant d'un incisiu i quasi diaria jo que de vegades impertinent Josep Cuní, un mestre de la comunicació amb un alcalde de Lleida seré i seriòs com ho és Àngel Ros.
Dos motius sembla que inspiraven al presentador: la capitalitat cultural de Lleida, una referència tòpica, com sempre des de la perspectiva barcelonina, tot i reconeixer el presentador, perquè aquest és dels que és estrella i per tant pregunta i s'ho contesta ell mateix, l'altre la pujada de l'AVE que va permetre que l'alcalde de Lleida pogués dir la seva, és a dir que no és de rebut la pujada que dobla l'IPC i que ja tenia concertada entrevista amb ADIF per a negociar l'aplicació d'abonaments; ara si que es demanen Lobbys, curiòs, o reunir cimeres institucionals que a res serveixen, oi? Tard, sempre tard!
Però encara hi havia una tercera, de quan va invitar al President de la Diputació de Lleida i era la del Diocesà. Quina resposta esperava el Cuní, una de conflicte, doncs no, l'alcalde va respondre, com cal: és un conflicte canònic i per tant l'han de resoldre els tribunals canònics. Resulta complicada una entrevista d'aquest tipus i curteix, deu ni do si curteix. Cal felicitar doncs a l'alcalde de Lleida per la serenor i aquella rialla maliciosa..
