Acte d’alt nivell protocol·lari, amb la presència del Conseller de Cultura, declarava la ciutat de Lleida capital de la cultura catalana 2007, al palau de la Paeria, compartint discurs amb el Tinent d’Alcalde Perpinyà, ciutat que ho serà al 2008 i amb la que compartim encara alguna cosa més, el privilegi de ser els primers burgs que van obtenir els privilegis del Consolat l’any 1.197, ambules agermanades doncs per la data en que es creen ambdós governs municipals, tot i que les cartes de poblament són anteriors evidentment, m’ho recordava l’amic Joan Busqueta, medievalista, recentment nomenat director de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs.
El discurs amb càrrega de profunditat de l’Alcalde, Àngel Ros, que ha recordat tot i cadascun dels regidors de cultura de diferent signe polític que ha tingut la ciutat i com el fer cultura és alguna cosa més i abasta tot un seguit de signes i valors. Després un espectacle de carrer, i per cloure la jornada un record a la revolució francesa la sarsuela “Cançó d’amor i de guerra”, un recorregut pel conflicte social i l’aportació de la tríada republicana, a mi m’ha significat el record del meu avi, “chansonier” quan va ser un dels molts exiliats republicans, que em cantava alguns passatges quan era jo era molt petit.
El discurs amb càrrega de profunditat de l’Alcalde, Àngel Ros, que ha recordat tot i cadascun dels regidors de cultura de diferent signe polític que ha tingut la ciutat i com el fer cultura és alguna cosa més i abasta tot un seguit de signes i valors. Després un espectacle de carrer, i per cloure la jornada un record a la revolució francesa la sarsuela “Cançó d’amor i de guerra”, un recorregut pel conflicte social i l’aportació de la tríada republicana, a mi m’ha significat el record del meu avi, “chansonier” quan va ser un dels molts exiliats republicans, que em cantava alguns passatges quan era jo era molt petit.
