Han estat dies intensos, encara d’una certa festivitat, però a l’hora dies d’alta tensió política on es millor restar en silenci, reflexionar i no emetre opinions que, de vegades poden ser poc fonamentades.
Ahir vaig reiniciar les tertúlies, amb la de Ràdio popular de Lleida, que dirigeix el periodista Sergi Tor, una nota simpàtica en referir-se als meus cabells i la meva barba, que he deixat créixer, no per cap desig estètic, perquè sí, i apa a explicar perquè et deixes créixer el cabell, es comprensible, durant alguns anys he portat el cabell ben curt i la barba ben retallada i ara em dona una altra imatge; Ramon Alturo, el representant de CiU va fer la referència a la meva barba revolucionaria chavista, res de mes lluny, vaig deixar clar que estava a les antípodes ideològiques d’aquest veneçolà que fa una relectura del socialisme real imitant el model cubà.
Després de la broma un tema complicat, dens com és l’anàlisi de la situació creada amb l’atemptat de Barajas de 30-12-06 y la seva reivindicació per part d'E.T.A., certament tots els tertulians de províncies estem mancats de la informació necessària per a fer-ne una acurada valoració, llevat de portar-la al terreny de la política ficció o de defensar posicions dogmàtiques. Jo, com també ho va fer en Jaume Fernández d’ERC, vaig optar per fer una comparació històrica amb el procés d’Irlanda del Nord i en concret dels fets de 1.996 que potser s’hi assemblen, i recordar, a tall d’exemple la situació al 1.998, amb les declaracions i posicions de l’aleshores President Aznar i les accions sagnants de la banda terrorista. Cal esperar que les declaracions de l’entorn abertzale acabin fent pes en les decisions de la banda, quelcom de difícil, si tenim en compte el darrer comunicat.
La darrera pregunta, les eleccions municipals, ja a la cantonada, on caldrà veure quin paper hi hem de jugar tots plegats i cadascú en particular i esperar a veure quina serà la tendència final de l’electorat a la ciutat capital i a la província. En tot cas la meva aposta està clara, encara que no estigui oficialment nomenat: Àngel Ros.
Ahir vaig reiniciar les tertúlies, amb la de Ràdio popular de Lleida, que dirigeix el periodista Sergi Tor, una nota simpàtica en referir-se als meus cabells i la meva barba, que he deixat créixer, no per cap desig estètic, perquè sí, i apa a explicar perquè et deixes créixer el cabell, es comprensible, durant alguns anys he portat el cabell ben curt i la barba ben retallada i ara em dona una altra imatge; Ramon Alturo, el representant de CiU va fer la referència a la meva barba revolucionaria chavista, res de mes lluny, vaig deixar clar que estava a les antípodes ideològiques d’aquest veneçolà que fa una relectura del socialisme real imitant el model cubà.
Després de la broma un tema complicat, dens com és l’anàlisi de la situació creada amb l’atemptat de Barajas de 30-12-06 y la seva reivindicació per part d'E.T.A., certament tots els tertulians de províncies estem mancats de la informació necessària per a fer-ne una acurada valoració, llevat de portar-la al terreny de la política ficció o de defensar posicions dogmàtiques. Jo, com també ho va fer en Jaume Fernández d’ERC, vaig optar per fer una comparació històrica amb el procés d’Irlanda del Nord i en concret dels fets de 1.996 que potser s’hi assemblen, i recordar, a tall d’exemple la situació al 1.998, amb les declaracions i posicions de l’aleshores President Aznar i les accions sagnants de la banda terrorista. Cal esperar que les declaracions de l’entorn abertzale acabin fent pes en les decisions de la banda, quelcom de difícil, si tenim en compte el darrer comunicat.
La darrera pregunta, les eleccions municipals, ja a la cantonada, on caldrà veure quin paper hi hem de jugar tots plegats i cadascú en particular i esperar a veure quina serà la tendència final de l’electorat a la ciutat capital i a la província. En tot cas la meva aposta està clara, encara que no estigui oficialment nomenat: Àngel Ros.
