Havia volgut declarar el 2007 “any sense memes”, però no me’n surto en tenir amics joves i amb ganes de viure; la simpàtica Anna M. Gaspar, a la que vaig frustrar en la darrera escola de la JSC ales terres de Lleida, en afirmar jo que era partidari d’utilitzar com a màxim dues llengües de treball, potser francès i anglès, en el parlament europeu i la resta de llengües en les sessions plenàries, de manera que es reduïa significativament la necessitat de traducció, s’ha revenjat enviant-me un simpàtic meme, que també m'envia l'inesgotable blogaire l'Oriol Yuguero i quin meme mato aquí, per descobrir els supermans i les superwomens que hi ha dins de cadascun de nosaltres
Sembla que el meu cos s’olora el mal temps i abans que vingui el gèlid fred del nord, ha decidit unilateralment que havia de donar entrada als virus de la grip, segurament són coses de la edat i que el cervell va pel seu cantó, el cor per un altre i el cos per un altre.
En tot cas, l’arribada definitiva de l’hivern, encara que sigui de cop i a destemps, potser portarà una mica de serenor a llarga precampanya que hom anuncia. Certament tindria la seva lògica una pre-campanya a l’entorn del mes de març, però no tot just quan acaba de començar l’any. Avui tres cartes al director m’han cridat l’atenció, la de Mercè Fajardo, que treballa en la línia del meu article de les dues E, la necessitat que un polític a banda del populisme que se li pressuposa, com el valor a la “mili”, ha de tenir una capacitat de gestió i visió de la ciutat, i perquè no: agradar-li la boira, com ella proposa el que a mi em sembla d’allò més. L’altre de Josep Ferran, ironitza sobre l’oficina electoral del candidat de la oposició nacionalista i les seves pomes al “cucalòcum”; segurament haurà agradat més la segona que la primera perquè entra dins del joc que esperen aquells que es mouen a l’entorn del bestiari polític. I la darrera de Joanna Martín que fa resposta a un ex-militant socialista tot fent referència al codi ètic que en s'ha de moure tothom que se'n digui.
Sembla que el meu cos s’olora el mal temps i abans que vingui el gèlid fred del nord, ha decidit unilateralment que havia de donar entrada als virus de la grip, segurament són coses de la edat i que el cervell va pel seu cantó, el cor per un altre i el cos per un altre.
En tot cas, l’arribada definitiva de l’hivern, encara que sigui de cop i a destemps, potser portarà una mica de serenor a llarga precampanya que hom anuncia. Certament tindria la seva lògica una pre-campanya a l’entorn del mes de març, però no tot just quan acaba de començar l’any. Avui tres cartes al director m’han cridat l’atenció, la de Mercè Fajardo, que treballa en la línia del meu article de les dues E, la necessitat que un polític a banda del populisme que se li pressuposa, com el valor a la “mili”, ha de tenir una capacitat de gestió i visió de la ciutat, i perquè no: agradar-li la boira, com ella proposa el que a mi em sembla d’allò més. L’altre de Josep Ferran, ironitza sobre l’oficina electoral del candidat de la oposició nacionalista i les seves pomes al “cucalòcum”; segurament haurà agradat més la segona que la primera perquè entra dins del joc que esperen aquells que es mouen a l’entorn del bestiari polític. I la darrera de Joanna Martín que fa resposta a un ex-militant socialista tot fent referència al codi ètic que en s'ha de moure tothom que se'n digui.
La tendència d’avui, que reflecteixen els diaris és una tendència a tranquil·litzar-se, tothom s’ha mogut en els àmbits que els toca dins de les seves obligacions institucionals, segurament no seguirem així pas massa temps, m’ho imagino! De moment jo a veure un caldet ben calent, a tapar-me i covar el refredat, tot llegint sobre la Lleida de la dècada dels 30, per completar la meva investigació doctoral.
Sens dubte una de les notícies és la signatura del Consorci dels arxius de la Corona d'Aragò, que denota la clara voluntat de solució dels problemes per part dels dos presidents, de José Montilla i de José Luis Rodríguez Zapatero, malgrat els recursos que altres comunitats autònomes han interposat contra l'EAC de 2006. De moment una passa endavant, sense soroll, recordant l'eslogan "fets, no pas paraules".
Com diuen els de Polònia, per avui: Koniec!
