dijous, 22 de febrer del 2007

Crònica electoral XXVI: persecució política a la ciutat de Lleida

Avui obro amb estupor les notícies que fan referència al “cas Oriol Yuguero”. Us en faré cinc cèntims. Sembla que el President de Creu Roja de Lleida, Mariano Gomà,on l’Oriol n’és vice-president i responsable de l’àrea de joventut, vol que dimiteixi, exigeix que dimiteixi o el volia dimitir directament, per haver publicat la JSC de la ciutat de Lleida, on l’Oriol n'és primer secretari, el vídeo del “Dr. No” en referència al candidat de CiU a les municipals a Lleida. Mariano Gomà, arquitecte lleidatà, conegut per la seva adscripció ideològica una mica més enllà del liberalisme, és a dir, que troba bé que el monument als caiguts en la guerra civil, de la Rambla d’Aragó de Lleida fos el Monumento a los caídos, ha iniciat el que se s’anomena una “persecució política” en tota regla, perquè no té altra explicació, encara que ho vulgui arreglar ara tot dient bé, em referia a quan sigui regidor, que aleshores tindrà incompatibilitat amb la vice-presidència. Certament haurà rebut alguna trucada de Carme, 26 (on hi ha el Palau de la Diputació) perquè, evidentment el vídeo no els va fer gràcia i fins i tot el president-candidat publica ahir una carta a plana sencera als diaris tot dient que ell no està en contra de tot, segurament les hemeroteques ens dirien una altra cosa.

Sempre he estat del parer, que si algú arriba a assolir una magistratura municipal, m’agrada la terminologia grega, si hi té una dedicació ha de deixar, no pas per imperatiu legal però si per un imperatiu ètic, tota presidència o càrrec directiu de qualsevulla entitat, per raons obvies d’evitar qualsevulla sospita de clientelisme polític, aixó sí, en el seu moment és clar, i ara, encara no hi ha les llistes confeccionades amic i ex-company de tertúlia a Lleida TV Mariano Gomà, del que has fet se’n diu: Persecució política i no és molt democràtica que en diguem. O sigui que amic Oriol Yuguero ànims, que, per sort, vivim en democràcia, o no?