Acaba la setmana, amb un divendres de tensió. Ahir els joves socialistes presentaven el seu instrument tecnològic de campanya. Avui ningú no és res sense blog, web o el que s’hi assembli. la factoria d'idees, un nom interessant i amb un objecte que també ho és, recollir idees i aportacions i ser sensibles al teixit social en allò que afecta als joves. Contravenint la màxima de Sir Winston Churchil, han publicat un vídeo, ai, aquesta joventut!
Si, el del vídeo avui estava enfadat a la Diputació provincial, considera als socialistes un provocadors que només el volen putejar, quina barra!, presenta una moció sobre el Túnel de Vielha ara, quan en la seva vida se’n havia recordat dels aranesos; com diria aquell que va presidir el Congrés de la mà del de l’Iraq: “manda güevos”! I just quan en cinc dies s’ha solucionat l’esvoranc.
El dilluns Àngel Ros, l’alcalde i candidat socialista a la ciutat de Lleida i Marta Camps la seva cap de campanya, presenten el model de taules de debat per a recollir les aportacions al programa electoral. Una bona feina en la que s’aposta pel model participatiu (model Ségolène) que queda millorat en tenir un candidat i alcalde que no ha deixat en cap moment d’establir el contacte amb la ciutadania a partir de dues apostes fonamentals: la gestió, per una banda, fonamental diria jo, i l’interès per la cosa pública a partir de la relació amb la ciutadania, absolutament indispensable en un magistrat públic (m’agrada aquesta terminologia de la Grècia clàssica)
Si, el del vídeo avui estava enfadat a la Diputació provincial, considera als socialistes un provocadors que només el volen putejar, quina barra!, presenta una moció sobre el Túnel de Vielha ara, quan en la seva vida se’n havia recordat dels aranesos; com diria aquell que va presidir el Congrés de la mà del de l’Iraq: “manda güevos”! I just quan en cinc dies s’ha solucionat l’esvoranc.
El dilluns Àngel Ros, l’alcalde i candidat socialista a la ciutat de Lleida i Marta Camps la seva cap de campanya, presenten el model de taules de debat per a recollir les aportacions al programa electoral. Una bona feina en la que s’aposta pel model participatiu (model Ségolène) que queda millorat en tenir un candidat i alcalde que no ha deixat en cap moment d’establir el contacte amb la ciutadania a partir de dues apostes fonamentals: la gestió, per una banda, fonamental diria jo, i l’interès per la cosa pública a partir de la relació amb la ciutadania, absolutament indispensable en un magistrat públic (m’agrada aquesta terminologia de la Grècia clàssica)
