Avui Ros, l'alcalde de Lleida i candidat socialista a la reelecció presentava als mitjans de comunicació les taules de debat, una manera de fer que aposta per conèixer quines són les propostes que poden "exigir" els ciutadans i ciutadanes convidats a participar-hi i que juntament amb les propostes fetes des de la militància del partit poden configurar un programa en la òrbita del model participatiu d'elaboració del mateix.
Aquest debat que fa temps es va iniciar en el sí del PSC, atorga una certa distància al model més pròxim de Ségolène Royal, la candidata del PS que a França ha utilitzat un model similar, és clar que ella a nivell general, i nosaltres a nivell local. Però hem après que la dinàmica participativa comporta saber escoltar, que és el que va a fer, a persones significades, sense obviar aquelles recomanacions que se'ns facin per qualsevulla via que ens ho vulguin fer saber els ciutadans i ciutadanes d'aquesta ciutat, perquè és clar que hi ha un paradigma ideològic que a mes vindrà ratificat per la Conferència Municipalista que tindrem al mes de març, però també hi cap, amb aquest paradigma un cert pragmatisme, en allò que potser ens pot ser aliè i que aquells i aquelles que participen en aquestes taules de debat ens podran fer arribar i debatre.
Segurament la conclusió final serà que el nostre programa, aquelles idees, aquells projectes, són evidentment aquells que demanda la societat lleidatana, perquè com algú ja va dir, nosaltres, els socialistes, som el partit que més s'assembla a la societat mateixa, i els nostres adversaris polítics ho saben clarament i diàfanament. Tenim projecte i tenim candidat, és a dir el millor projecte i el millor candidat, sense que això soni a petulància o pedanteria i per tant hauria de ser el PSC qui lideri de nou el projecte de ciutat, si els nostres conciutadans ens fan confiança el proper 27 de maig, és a dir d'aquí a 97 dies exactament.
A la foto Àngel Ros, acompanyat de la seva directora de campanya, Marta Camps.
