El meu amic Xavi Maurel, publicava ahir a Segre un dels seus articles de reflexió en profunditat, aquest cop on es qüestiona la existència de la Classe mitjana, però he de dir que aquest cop discrepo d’ell, perquè sempre he tingut clar que la classe mitjana no ha existit mai, que era una fal·làcia del sistema per a fer creure a la gent al pertinença a una classe social per a mi inexistent. Segurament la lectura de sociòlegs com ara el nord-americà Kerbo et farien entendre la meva argumentació que Maurel fonamenta en paràmetres econòmics i jo en sociològics. Després dels preceptes de la lluita de classes de Marx i la relectura que en fa, per exemple Weber, les classes socials recuperen el paradigma clàssic i queden establertes només en tres grans grups perfectament identificables: classe treballadora (inclou colls blaus i colls blancs), classe corporativa (la que gestiona els mitjans de producció sense ser-ne titular però manda un huevo, per exemple Pizarro de Endesa) i la classe alta (aquell 5% que tenen la riquesa mundial en les seves mans, algunes fortunes identificades i d’altres no, i que en tot cas es titular dels mitjans de producció per utilitzar un símil clàssic).
