Amb una amiga historiadora, comentàvem, recentment, com potser serà arribat el dia que calgui que tothom tinguem que presentar les nostres credencials, presentar els títols com tota exigència en processos selectius o penjar-ho en els despatxos, com ho fan els professionals de la salut, perquè continua havent-hi gent que s’atribueix formació que no té, com per exemple una sociòloga que donava la seva opinió recentment per a un rotatiu local, el que si que és cert és que dona classes a la universitat, però també és cert que sociòloga no ho és, i com que no s’acostuma a comprovar-ho, doncs apa, a lluír títols.
I no és ni la primera ni la darrera persona que ho fa, al menys aquesta és universitària, que n’hi ha que no ho són i diuen que ho són, quina pena, perquè aleshores no fan sinó empobrir la societat, perquè a sobre és creuen capacitats i capacitades per establir opinió i debat.
Recentment, també, un amic em feia referència a les falsificacions de la ciència i al procés de còpia que en el món científic és dóna i sobre el que també una amiga em recordava d'un llibre que està llegint, sobre l'affaire Sokal (Alan David Sokal "impostures intel·lectuals) sobre el seu article: " Transgrediendo los límites: Hacia una hermenéutica transformadora de la gravedad cuántica", un article fals que l'autor va enviar a una rellevant revista científica, el llibre ve a parlar de tot allò que apuntava jo en el paràgraf anterior i en aquest mateix paràgraf, i com certament és una autèntica pena de veure com succeeix això en el nostre país, la falsedat, la falsificació, la suplantació, l'intrusisme, hi ha més adjectius per definir-ho?.
Fa uns dies em venia a veure al meu despatx un suposat inventor amb 12 carreres universitàries dèia, que, a la que comences a furgar una mica, veus que res de res, però hi ha gent que té prou ”palique”per entabanar a la gent, com dèia una autèntica llàstima.
De fet, Julio Caro Baroja, Dr. en Historia antiga i nebot de Pío Baroja, aquell que va escriure entre d'altres "El arbol de la Ciencia",. va escriure fa alguns anys, i editat per Seix Barral "Las falsificaciones de la historia", que en un altre sentit ve a fer referència a tot el que de fet n'estem parlant. Certament tampoc el món de l'art se n'escapa i fa alguns dies ja parlava de la còpia permanent a que les noves generacions sotmeten en allò que se'n diu l'art emergent a les seves creacions, és clar que resulta inapropiat de citar-ho, però copien, i tant si que copien.
Ja ho veieu, titulats que no ho són en allò de que parlen, gent sense titulació i que diu que ho és, falsificacions en la història i en l'art i en la ciència: quina societat més truculenta! Serà això degut al liberalisme i la competitivitat, allò que els snobs en diuen la globalització?
