Curiosament ens vem conèixer en la manifestació contra la Guerra de l’Iraq, si, ell també hi era, un home senzill baixet d’alçada com jo mateix, amb una ment lúcida, segurament preparat per la alta magistratura eclesiàstica que encarnava i amb qui va er un plaer de parlar, tot i el meu plantejament vital laic.
Segurament ha sabut donar un impuls diferent a la defensa del patrimoni eclesiàstic, i reitero patrimoni eclesiàstic, que no de Lleida, en el tema del Diocesà que tant ha polititzat una determinada figura de les nostres terres (amb ambicions polítiques locals) a la recerca d’un benefici que de poc li serveix ni tan sols viatges fantasma a Roma a veure no se sap ben be qui i que avui aplaudeix el meu amic Jordi Pérez , director de La Manyana, en destacar que Ciuraneta ha treballat pel territori i no com altres que han obeït el pito, referint-se a aquells que hem tingut un criteri diferent, però respecte del que ha sustentat el diari, és clar que la coincidència no té com explicar-la entre tots nosaltres, potser se'n diu coherència i no aprofitament circumstancial.
La ignorància dels processos de la possessió i la propietat, en la determinació de la legislació especial que permet els concordats de la santa seu per una banda, però també perquè aquella legislació especial ho és en funció de l’aplicació del codi Canònic que li es propi en la gestió dels seus afers interns, ha posat de manifest a banda i banda de l’opinilogia lleidatana un conflicte que, segurament mai hauria d’haver arribat si s’haguessin fet les coses be, tant per part de les administracions autonòmiques precedents com per part de la magistratura eclesial que va precedir al Bisbe Ciuraneta.
En tot cas saber-me content d’haver-lo conegut, malgrat ser un descregut i agrair-li l’orgull del saber-se en possessió, al menys de la veritat moral. Seria un bon sentit que els tribunals eclesials de La Rota donessin la raó a un home bo, no? L'alcalde Ros fa una proposta que em sembla assenyada, la de donar-li la medalla d'Or de la Ciutat a Ciuraneta, hem sembla molt bé!
Segurament ha sabut donar un impuls diferent a la defensa del patrimoni eclesiàstic, i reitero patrimoni eclesiàstic, que no de Lleida, en el tema del Diocesà que tant ha polititzat una determinada figura de les nostres terres (amb ambicions polítiques locals) a la recerca d’un benefici que de poc li serveix ni tan sols viatges fantasma a Roma a veure no se sap ben be qui i que avui aplaudeix el meu amic Jordi Pérez , director de La Manyana, en destacar que Ciuraneta ha treballat pel territori i no com altres que han obeït el pito, referint-se a aquells que hem tingut un criteri diferent, però respecte del que ha sustentat el diari, és clar que la coincidència no té com explicar-la entre tots nosaltres, potser se'n diu coherència i no aprofitament circumstancial.
La ignorància dels processos de la possessió i la propietat, en la determinació de la legislació especial que permet els concordats de la santa seu per una banda, però també perquè aquella legislació especial ho és en funció de l’aplicació del codi Canònic que li es propi en la gestió dels seus afers interns, ha posat de manifest a banda i banda de l’opinilogia lleidatana un conflicte que, segurament mai hauria d’haver arribat si s’haguessin fet les coses be, tant per part de les administracions autonòmiques precedents com per part de la magistratura eclesial que va precedir al Bisbe Ciuraneta.
En tot cas saber-me content d’haver-lo conegut, malgrat ser un descregut i agrair-li l’orgull del saber-se en possessió, al menys de la veritat moral. Seria un bon sentit que els tribunals eclesials de La Rota donessin la raó a un home bo, no? L'alcalde Ros fa una proposta que em sembla assenyada, la de donar-li la medalla d'Or de la Ciutat a Ciuraneta, hem sembla molt bé!
