Poc que hi he participat jo, però me’n sento una mica partícip des del moment en que hi vaig tenir cabuda en el blogs de lletres, que ara ha rebut, jo crec que merescudament aquest premi lletres 2007. Hi ha un moment en el que et decideixes a fer un blog, a escriure un diari, en el meu cas i ja és un pas difícil, creieu-me, no és fàcil, no és senzill, començar a ser transparent per si ja no eres prou. No recordo qui va dir que ets amo dels teus silencis però no ja de les teves paraules i dels teus escrits. En tot cas un cop superada aquesta primera indecisió qu et porta a obrir-te, i de quina manera al món, ve la segona part i després de molt de temps escrivint, te n’adones que el teu estil, la teva dialèctica amb el món necessita un canvi, recrear-se en un context més literari, més com diria jo: comunicador, és quan començo a recrear-me de nou en la poesia, tant en el vers com en el llenguatge poètic que amara també la prosa mateixa i quan descobreixes que pots parlar de política si vols, però amb una utilització distinta del llenguatge, recreant-te en la paraula com en una flor que guaites i guaites una i una vegada i sempre la hi trobes matisos distints, mirades en altres perspectives.
És per això que, malgrat que poc, també el sento una mica meu aquest premi, si bé correspon a tota la gent que de debò treballa la literatura i essencialment a l’autor de la idea d’aglutinar en aquest “hiperblog” altres llenguatges, com ara el meu; així que, tanmateix: felicitacions a tots plegats i enhorabona per la idea.
És per això que, malgrat que poc, també el sento una mica meu aquest premi, si bé correspon a tota la gent que de debò treballa la literatura i essencialment a l’autor de la idea d’aglutinar en aquest “hiperblog” altres llenguatges, com ara el meu; així que, tanmateix: felicitacions a tots plegats i enhorabona per la idea.
