Pot semblar una cosa ben estranya, avui un amic, un molt bon amic, em deia: “potser que parlis de política algun dia en el teu blog, no?”; de fet, encara que resulti difícil d’entendre, sempre que hi escric alguna cosa, sempre que en tinc ganes d’escriure quelcom en el meu diari, que no és pas sempre, perquè hi ha vegades en les que no en tens ganes, no ja de dir res, sinó que se’t fa difícil de saber que hi ha un món enllà fora que espera saber allò que tu penses; com sempre he dit, estic parlant de política, estic parlant en clau platònica de la interpretació de la gestió de la polis, del nostre entorn de la vida mateixa, doncs: parlo de política amics que no és altra cosa que parlar del dia a dia on s’hi encauen no poques coses, des de sentiments a sensacions, passant per tot un seguit d’experiències que configuren la nostra existència en definitiva.
De vegades intentes però de saber com pot sentir-se un amic, que el trobes llunyà i distant i això no és més que l‘establiment de criteris polítics en la relació amical, de partir de principis para-ideològiques per a determinar quin és el model que ens convé. De fet he estat al menys un dia sense connectar-me a la xarxa, no en tenia ganes, la manca de ganes de tot que tenia un amic se m’havien encomanat, potser inadequadament, potser indegudament, perquè val la penar parar a pensar en els altres?, em pregunto de vegades, quan l’experiència m’ha demostrat que tantes vegades com he establert un bon cercle difícilment era per alguna cosa diferent a acostar-se al poder o als diners.
Tot i així, de vegades recuperes l’experiència en les relacions humanes i conèixer alguna persona que et porta a un món de somnis,que et desperta els instints, és aleshores quan descobreixes com de potent pot arribar a ser l’amistat però alhora també descobreixes com en la vida que et rodeja, també hi ha diferents actituds que afronten de manera diversa situacions diverses, estem parlant de la manera com vivim les nostres experiències, de com tramitem el present i el futur, de com gestionem les sorpreses, de vegades.
De vegades intentes però de saber com pot sentir-se un amic, que el trobes llunyà i distant i això no és més que l‘establiment de criteris polítics en la relació amical, de partir de principis para-ideològiques per a determinar quin és el model que ens convé. De fet he estat al menys un dia sense connectar-me a la xarxa, no en tenia ganes, la manca de ganes de tot que tenia un amic se m’havien encomanat, potser inadequadament, potser indegudament, perquè val la penar parar a pensar en els altres?, em pregunto de vegades, quan l’experiència m’ha demostrat que tantes vegades com he establert un bon cercle difícilment era per alguna cosa diferent a acostar-se al poder o als diners.
Tot i així, de vegades recuperes l’experiència en les relacions humanes i conèixer alguna persona que et porta a un món de somnis,que et desperta els instints, és aleshores quan descobreixes com de potent pot arribar a ser l’amistat però alhora també descobreixes com en la vida que et rodeja, també hi ha diferents actituds que afronten de manera diversa situacions diverses, estem parlant de la manera com vivim les nostres experiències, de com tramitem el present i el futur, de com gestionem les sorpreses, de vegades.
