Plató ens va dir: “No deixis créixer l’herba en el camí de la amistat”.
Quan un amic et truca, i et diu: "tinc vint minuts, ens veiem?", aconsegueix de fer d’un matí de dissabte el millor dels dies, tot compartint un beure en un ambient càlid, no sé pas que vol dir ben bé aquesta expressió que habitualment utilitzo, si precisament l’ambient era l’adequat: unes butaques còmodes i una companyia agradable; els restaurants i cafeteries haurien d’aprendre sovint de l’estil anglès en aquest sentit, cercar la comoditat del client, conformar un ambient adequat que permeti parlar, on compartir el beure és circumstancial ni la qüestió destacada, llevat això sí que sigui un còctel el centre d’atenció, però en tot cas el factor A, el factor amistat és el que dibuixa, si més no, aquella calidesa en la que cercava aquella primera explicació.
En general, els dissabtes, llevat els que tinc feina, m’agrada de compartir en aquella hora en que el sol arriba al seu zenit, no pas les 12 com podríem pensar, si tenim en compte les hores que afegim a l’hora universal, ens hauríem d’acostar a les dues de la tarda ; doncs en aquesta hora de trànsit que va de la una a les dues del migdia, quan encara la gent recorre els carrers i formigueja en torn de les botigues, és quan el cos em demana de parar, trobar un amic, i assentar-me a parlar o llegir.
El pensador, escriptor, filòsof i poeta nord americà Ralph Waldo Emerson, ens diu que: “un amic és una persona amb la que es pot pensar en veu alta”, de fet recull crec que encertadament el que abans us deia, si ets capaç de descobrir que els amics son aquells estranys i meravellosos éssers que ens preguntem com estem i s’esperen a escoltar la resposta, que ens descobreixen quan les coses ens van bé, però que nosaltres els descobrim realment quan no ens van bé les coses o senzillament no van com podria esperar-se en un moment donat. En tot cas plantejant-me el que va dir Marc Tuli Ciceró, que ens deia no saber "si a banda de la saviesa els déus havien atorgat a l’home alguna cosa millor que l’amistat", us he de dir que comparteixo el que va dir Luci Anneo Sèneca, que "quan un és amic d’ell mateix, necessàriament ho és dels altres", és, en definitiva el valor del somriure, tanmateix.
Quan un amic et truca, i et diu: "tinc vint minuts, ens veiem?", aconsegueix de fer d’un matí de dissabte el millor dels dies, tot compartint un beure en un ambient càlid, no sé pas que vol dir ben bé aquesta expressió que habitualment utilitzo, si precisament l’ambient era l’adequat: unes butaques còmodes i una companyia agradable; els restaurants i cafeteries haurien d’aprendre sovint de l’estil anglès en aquest sentit, cercar la comoditat del client, conformar un ambient adequat que permeti parlar, on compartir el beure és circumstancial ni la qüestió destacada, llevat això sí que sigui un còctel el centre d’atenció, però en tot cas el factor A, el factor amistat és el que dibuixa, si més no, aquella calidesa en la que cercava aquella primera explicació.
En general, els dissabtes, llevat els que tinc feina, m’agrada de compartir en aquella hora en que el sol arriba al seu zenit, no pas les 12 com podríem pensar, si tenim en compte les hores que afegim a l’hora universal, ens hauríem d’acostar a les dues de la tarda ; doncs en aquesta hora de trànsit que va de la una a les dues del migdia, quan encara la gent recorre els carrers i formigueja en torn de les botigues, és quan el cos em demana de parar, trobar un amic, i assentar-me a parlar o llegir.
El pensador, escriptor, filòsof i poeta nord americà Ralph Waldo Emerson, ens diu que: “un amic és una persona amb la que es pot pensar en veu alta”, de fet recull crec que encertadament el que abans us deia, si ets capaç de descobrir que els amics son aquells estranys i meravellosos éssers que ens preguntem com estem i s’esperen a escoltar la resposta, que ens descobreixen quan les coses ens van bé, però que nosaltres els descobrim realment quan no ens van bé les coses o senzillament no van com podria esperar-se en un moment donat. En tot cas plantejant-me el que va dir Marc Tuli Ciceró, que ens deia no saber "si a banda de la saviesa els déus havien atorgat a l’home alguna cosa millor que l’amistat", us he de dir que comparteixo el que va dir Luci Anneo Sèneca, que "quan un és amic d’ell mateix, necessàriament ho és dels altres", és, en definitiva el valor del somriure, tanmateix.
