Després de dies d'estrés, on la ment difícilment podia pensar en quelcom distint al que la tenia entretinguda hores i hores, i encara ara, les muses, s'han dignat fer companyia de nou la ment d'aquest poeta aficionat i descobrir-li el tel que impregna les idees. Un nou poema m'ha nascut que vull brindar a l'amistat.
Escolta...
Escolta la veu
Del vent del nord,
La seva silueta
Que acompanya
La brisa de les glaceres;
És temps de pensar,
de meditar...
Escolta la veu
Del silenci,
Del temps etern,
submís,
Gaudeix dels oratges saturnals.
Escolta el lent
Caminar de les aigües,
Per les escletxes
I els rierols;
Diguem,
No és bella la vida?
Mentre el dia
S’esgota,
De pressa,
Mentre les hores cauen,
Adormides,
I les fulles
Dels arbres
Els deixen nus.
Lleida, 10 de setembre de 2007.
© Albert Balada