Pel carrer major, avui, la gent gaudia d’aquest temps estiuenc encara, al voltant de les llibreries, i les botigues que nodreixen pràcticament tot aquest llarg passeig de la ciutat de Lleida, un dels més llargs d’Europa, es diu.
Veure tanta i tanta gent compartir espai, compartir el poc espai d’aquest llarg carrer, fa que acabis tenint una sensació estranya, en passar d’una citat mig adormida a una ciutat viva, molt viva i activa. Remenar les darreres novetats editorials que ara comencen ja a arribar a les botigues i trobar-te amb algun vell amic, com ara en Frederic Vilà, antic regidor de Cultura, home de ciència amb qui compartir una estona i saber d’ell, tot i que al final acabo, com sempre parlant del meu fill Jordi.
Quan la llum s’escapa, però encara ens permet de veure el nostre entorn sense la necessitat de la llum del carrer, opto per recuperar aquella meva tradició meva del Gin Tònic, rememorant les tradicions britàniques que, amics meu, els anglesos en saben molt de tradicions, de bones tradicions, i fer una aturada vora el riu, a l’antiga “banqueta”, per gaudir una mica de la fresca, com d’aquell gust de la ginebra combinada amb l’acidesa de la llimona o la llima que es sublima amb el sabor quasi amargant de la tònica. Mentre, pensar en allò o allò altre, en aquella conversa pendent o en allò que has anat recollint de bo dels teus amics, i descobrir, un cop més que, malgrat tot, val la pena de tant en tant de passejar i saber-la viva la ciutat i la gent.
Veure tanta i tanta gent compartir espai, compartir el poc espai d’aquest llarg carrer, fa que acabis tenint una sensació estranya, en passar d’una citat mig adormida a una ciutat viva, molt viva i activa. Remenar les darreres novetats editorials que ara comencen ja a arribar a les botigues i trobar-te amb algun vell amic, com ara en Frederic Vilà, antic regidor de Cultura, home de ciència amb qui compartir una estona i saber d’ell, tot i que al final acabo, com sempre parlant del meu fill Jordi.
Quan la llum s’escapa, però encara ens permet de veure el nostre entorn sense la necessitat de la llum del carrer, opto per recuperar aquella meva tradició meva del Gin Tònic, rememorant les tradicions britàniques que, amics meu, els anglesos en saben molt de tradicions, de bones tradicions, i fer una aturada vora el riu, a l’antiga “banqueta”, per gaudir una mica de la fresca, com d’aquell gust de la ginebra combinada amb l’acidesa de la llimona o la llima que es sublima amb el sabor quasi amargant de la tònica. Mentre, pensar en allò o allò altre, en aquella conversa pendent o en allò que has anat recollint de bo dels teus amics, i descobrir, un cop més que, malgrat tot, val la pena de tant en tant de passejar i saber-la viva la ciutat i la gent.
