Fa temps, bastant de temps, una bona amiga, parlant-me de música clàssica, em va fer descobrir una bellísima ària que va ser escrita per Giàccomo Puccini dins de l’òpera “Turandot”, parlo de “Nessun Dorma”. I amb ella voldria fer un sentit homenatge a una veu que ha marcat bona part del segle XX, una veu potent, grandiosa, com la grandiositat i la elegància de les seves pròpies formes, parlo de Luciano Pavarotti que recentment ens ha deixat. Per aquesta amiga en el record a la divina veu:
