L’egiptologia ens diu que va ser Shepseskaf qui opta per un monoteisme filosòfic cultivat pels sacerdots de Ptah[1], Déu sorgit del caos primordial, considerat per la cosmogonia de Menfis, d’ on era originari, com el sobirà dels déus al haver creat el món a través de la paraula. Portava els títols de “senyor de la màgia”, “senyor de l’obscuritat”, “senyor de la veritat” i “senyor de les serps i els peixos”, que podrien estar relacionats amb la seva funció creadora. La ciutat d’ Hikuptah, coneguda amb el nom de “Mansió de l’ànima de Ptah”, podia haver donat origen a la paraula Aigyptos que Homer usà per designar tant al riu com al país del Nil. Aquesta visió filosòfica establia una nova concepció de la persona en el marc de la teologia menfítica, abandonant els símbols funeraris solars com també la denominació de Ra, pròpia dels faraons i usant nous símbols arquitectònics amb que distingir la dignitat funerària, la coneguda com a “Mastabat el-Faraun”[2], un nou instrument de purificació, un model que es veu repetit en el complex funerari de Jentkaus I, es tracta d’un estructura de planta rectangular, de 100 x 72 metres, orientada d’est a oest i composta de dos cossos, amb una alçada de 18 metres construïda amb pedra i revestida amb càlcica de Tura. Segons la llista real d’ Abidos que es troba a la tomba de Shety I i que recull el nom d’alguns dels faraons que el van precedir, el nom de Shepseskaf significava “El seu esperit noble”.
[1] Allen, James P. Yale Egyptological Studies 3, Religion and Philosophy in Ancient Egypt, Yale University Press. 1989
[2] Parra Ortiz, José Miguel. Historia de las Pirámides de Egipto. Editorial Complutense. Madrid 1997.
