.jpg)
“Hom però, s’ha prendre consciència que no es pot valorar la crisi ecològica, separant-la de les qüestions lligades a ella, donat que està estretament vinculada al concepte mateix de desenvolupament i a la visió del home i la seva relació amb els seus semblants i al creació. Per tant, resulta sensat de fer una revisió profunda i amb visió de futur del model desenvolupament, reflexionant a més sobre el sentit de la economia i la seva finalitat, per a corregir-ne les seves disfuncions i distorsions. Ho exigeix l’estat de salut ecològica del planeta; ho requereix també, i sobre tot, la crisi cultural i moral del home, quins símptomes son patents des de fa temps en totes les parts del món. La humanitat necessita una profunda renovació cultural; necessita redescobrir aquests valors que constitueixen el fonament sòlid sobre el que construir un futur millor per a tots. Les situacions de crisi per les que està actualment travessant –siguin de caràcter econòmic, alimentari, ambiental o social- són també, en el fons, crisis morals relacionades entre si. Aquestes obliguen a replantejar el camí comú dels homes. Obliguen, en particular, a una manera de viure caracteritzada por la sobrietat i la solidaritat, amb noves regles i formes de compromís, sustentant-se amb confiança i valentia en les experiències positives que ja han estat realitzades i rebutjant amb decisió les negatives. Només d’aquesta manera la crisi actual es converteix en ocasió de discerniment i de noves projeccions.”[1]
[1] Ratzinger, Joseph (Benet XVI). Missatge a la XLIII Jornada Mundial de la Pau 1 de gener de 2010. “Si vols promoure la pau, protegeix la creació”. Punt 5
