“És precís que vegem amb claredat que tota acció èticament dirigida pot acoblar-se a dues màximes quins fonaments difereixen entre sí irremeiablement: és possible orientar-se d’acord amb la ètica de la convicció o conforme a la ètica de la responsabilitat (...) Hi ha dos pecats mortals en el camp de la política: La manca de finalitats objectives i la manca de responsabilitat que no sempre, però si moltes vegades, coincideix amb aquella. La vanitat, l’excessiva ambició d’aparèixer lo més possible en primer pla, és lo que més indueix al polític un d’aquell dos pecats i fins els dos al mateix temps...”[1]
[1] Weber, Max. El político y el científico. Ed. Premia. México. 1980. pag. 47
